Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
A fons
Transferència i èxit educatiu, una mirada al sistema finlandès

Transferència i èxit educatiu, una mirada al sistema finlandès

Per Miquel Àngel Comas, Eva Tresserras i Xavier Ureta | Facultat d’Educació de la UIC

 

El mes de desembre passat es va presentar el nou informe PISA, Programme for International Student Assessment (PISA), del 2012, en què novament el sistema educatiu finlandès continua de manera permanent en els llocs capdavanters com a model d’èxit, eficiència i equitat.

 

Abans d’analitzar els factors decisius dels bons resultats de Finlàndia, cal ubicar PISA (vegeu el quadre). Són avaluacions externes que es duen a terme cada tres anys des del 1997. D’aquestes deriven els efectes següents:

 

  • Faciliten una anàlisi de polítiques educatives amb l’objectiu de millorar els sistemes i establir semblances i diferències entre aquests.
  • Permeten una lectura sociopolítica.
  • Analitzen el nivell d’habilitats necessàries que han adquirit els estudiants per participar plenament en la societat, centrant-se en dominis clau com la lectura, les ciències i les matemàtiques.
  • Mesuren si els estudiants tenen la capacitat de reproduir el que han après; transferir els seus coneixements i aplicar-los en nous contextos acadèmics i no acadèmics; identificar si són capaços d’analitzar, raonar i comunicar les idees eficientment i si tenen la capacitat de continuar aprenent durant tota la vida.

 

La rellevància de PISA s’ha de saber contextualitzar i complementar. Segons Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, “les avaluacions externes com PISA s’han d’utilitzar amb la finalitat de tenir informació del sistema –no per sancionar–, i alhora combinar-les amb avaluacions multinivell: del sistema, del centre, del professor, de l’alumne”. Altres avaluacions internacionals externes poden ser: TALIS, PIACC, PIRLS-TIMSS, etc.

 

Cal entendre l’èxit finlandès com un referent, del qual podem extreure indicadors i/o orientacions que ajudin a millorar el propi sistema educatiu. Segons Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu finlandès i de l’àmbit de direcció de centres educatius, “Finlàndia ha estat un laboratori d’assaig d’excel·lència educativa del qual podem aprendre molt”.

 

Segons Melgarejo, les principals claus d’èxit del sistema educatiu del país escandinau són:

 

  • Piràmide invertida d’administracions. L’Administració, amb poder econòmic i de decisió, és propera al ciutadà (local, regional, etc.). En consonància, i regits per una llei d’educació pràcticament inamovible amb els canvis de govern, els municipis són els titulars de les escoles i apareixen associats al rendiment de comptes. Els centres tenen autonomia per escollir el programa d’estudis més adient a les necessitats del seu alumnat. Som, com explica aquest expert, davant d’un “model descentralitzat i no hi ha un cos d’inspecció, hi ha confiança en les autonomies de centre”.
  • Currículum obert i flexible. Els estats només proposen un document de mínims, una guia molt breu, consensuada i de sentit comú segons les exigències del país. Els centres adapten el projecte educatiu a la pròpia realitat, sota validació de l’Administració propera. “El cos del currículum es dissenya al Govern central (10%-15%) i la resta es fa al municipi i amb el professorat”.
  • Alt nivell d’exigència en la formació inicial. Disposar d’un excel·lent expedient acadèmic és condició sine qua non per accedir al Grau en Educació. El nombre de places és limitat, amb un nivell altíssim d’exigència de finalització dels estudis. Per tant, l’èxit rau en un treball rigorós i constant durant el període a la universitat, que suposa un segell de qualitat, excel·lència i dedicació.
  • Selecció de professorat i directors. Cada projecte educatiu necessita un perfil particular de direcció i professorat. Per aquest motiu, l’assignació de destins i la promoció de direcció està vinculada a la individualitat.
  • Centres educatius oberts. Les escoles, en total interconnexió amb l’entorn més immediat, esdevenen espais culturals, documentals, musicals i artístics adequats a la comunitat. La infraestructura i el model arquitectònic es creen a partir de la finalitat que requereix cada espai en qüestió.

 

Per a la societat finlandesa, l’educació és l’eix vertebrador del país; invertir-hi suposa una millora del benestar i un augment de la competitivitat i responsabilitat ciutadana. El mateix Melgarejo no deixa de repetir que “els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els nens, i els posen en mans dels millors professionals”. És una mescla de coneixement i benestar, que promou “que hi hagi una equitat i una gran implicació dels ciutadans per a una construcció ètica i social del país”.

 

El domini lingüístic és la raó de ser del país. Les creences vers l’educació apareixen supeditades per la triangulació individu, escola i societat. En aquest sentit, per a la societat finlandesa és inqüestionable que la família sigui la primera responsable de l’educació dels fills. A tall d’exemple, és el país amb més llibres per habitant del món; tots són de propietat pública i l’accés a les biblioteques és obert a tothom, i pares i fills hi van a llegir “en família”. Així doncs, estem davant d’un sistema educatiu de gran “sentit comú”, que prioritza la cultura, la llengua i les arts sota el prisma de l’esforç, l’autonomia responsable i l’actitud creativa socialment compromesa.

 

D’altra banda, l’informe del World Economic Forum 2012-2013 situa Finlàndia com el tercer país més competitiu del món. Així, les seves directrius s’adrecen a la concreció de l’Agenda Europa 2010 i a l’avançament vers l’Horitzó 2020, el nou programa europeu de recerca i innovació que promou l’educació i la formació com a claus per crear estratègies de creixement intel·ligent, sostenible i integrador, en favor de l’ocupabilitat, la cohesió social i la compatibilitat, per a una obertura cooperativa internacional.

 

Sembla que és clar, doncs, que aquest país nòrdic és plenament conscient que l’educació és font de progrés i un reflex del seu model de societat.