Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Dallas, Estats Units
Carlos Parra - Odontologia
“La clau de la professió és que t’agradi el que fas”

“La clau de la professió és que t’agradi el que fas”

Carlos Parra (Odontologia 2009) és professor de Periodontologia a la Texas A&M University College of Dentistry (Dallas). Per a ell aquest és un grau que demana molta atenció: “L’odontologia és una carrera cent per cent vocacional. Exigeix passió, il·lusió i dedicació, però també patiment”. Un dels seus referents és Charles Darwin, doncs creu que és un d’aquells homes que fan que el món sigui com el coneixem.

 

Actualment estic de Professor Assistent al Departament de Periodòncia de la Texas A&M University College of Dentistry. La meva feina consisteix en supervisar als alumnes del grau d’Odontologia i als del postgrau de Periodòncia que treballen a la clínica. A més, estic treballant un dia a la setmana en una clínica privada com periodontista. Tenia clar que volia quedar-me als Estats Units, almenys una temporada.

 

Uns dels factors que va influir en la decisió de marxar era que portava tota la meva vida a Barcelona. Vaig entrar a UIC Barcelona el 2000 i després vaig fer una residència clínica de periodòncia i posteriorment em vaig quedar un dia a la setmana d’instructor clínic. Coneixia a gairebé tothom, sabia exactament com funcionava el sistema. M’agradava, però veia que em faltava alguna cosa més per conèixer. Els Estats Units sempre m’havien atret. Coneixia el potencial i reputació del país en la formació de metges, odontòlegs i investigadors.

 

A més, alguns dels meus professors i mentors de la universitat havien estudiat periodòncia a Tufts University, fet que em va ajudar a decidir el meu destí: Boston, on vaig obtenir el Certificat en Periodòncia i Implants. És l’única ciutat dels Estats Units i possiblement del món, on les tres universitats amb la millor reputació en Odontologia, específicament en Periodòncia, conviuen en un radi de pocs quilòmetres: Boston University, Harvard University i Tufts University. Aquesta proximitat proporciona un ambient ideal per a l’intercanvi de coneixements entre els estudiants de les tres universitats.

 

Al cap d’un temps, el Departament de Periodòncia de Texas A&M University College of Dentistry em va oferir treballar de professor a temps complet i vaig decidir traslladar-me a Dallas, i adaptar-me em va costar més. No coneixia a ningú, ja no estava a Boston ni a Barcelona, i ja no tenia els companys de classe ni a gent en una situació semblant al meu costat. Tot i això, no va ser dur, ja que en tot moment feia el que m’agradava i, a més, la gent del Departament de Periodòncia de Texas A&M University sempre em va donar suport.

 

Sé que tot això ha valgut la pena, però no sempre he pensat igual. Des de nen m’he sentit atret per les carreres de ciències. Potser el meu pare, que és metge, em va influir d’alguna manera en aquest sentit. El meu pla inicial era estudiar Medicina, però ja amb 16 o 17 anys, aquesta idea va anar canviant lleugerament de rumb fins a l’Odontologia.

 

Havia sentit parlar de la reputació de UIC Barcelona en aquesta disciplina i, després de veure les instal·lacions i l’experiència clínica no em va costar decidir-me. L’Odontologia és una carrera eminentment pràctica/clínica, i aquesta universitat és el lloc ideal per adquirir aquests coneixements. El nivell del professorat és excepcional i també m’emporto el record de tots els companys de classe amb qui vaig compartir curs i després residència clínica.

 

Marcant-me el repte de seguir millorant com a professional i com a educadorm’han donat el Premi Salkin de l’Acadèmia Americana de Periodontologia. Aquest premi s’atorga al candidat amb la nota més alta en l’examen oral dels American Boards of Periodontology. És un examen oral de tres hores davant dos examinadors primer i dos després en què s’avalua la capacitat del candidat a decidir quin tractament realitzar, i sobretot justificar el motiu de l’elecció.

 

Amb tot, crec que la clau és que m’agrada el que faig i, per tant, gaudeixo aprenent. Quan més temps passa, més et pot agradar, però d’entrada, és important que a l’hora d’escollir la carrera et guiïs pel que t’agradi de veritat. I més –em sembla– per aquesta professió, que és cent per cent vocacional. Exigeix passió, il·lusió, dedicació i… també patiment.

 

Jo he acabat anant a l’estranger, però no sempre és necessari: no tothom s’atreveix a deixar el país, hi ha gent que prefereix quedar-se a casa, que és totalment respectable. Crec que el més important és ser feliç on un estigui, i alhora, no tenir por als canvis. Cal que siguem el més professionals possible, fer odontologia de qualitat i sempre pensant en el bé del pacient.

 

Dit això, no canvio aquesta experiència per res. Tot passa per algun motiu. Ara estic molt content del que he aconseguit i fins on he arribat. Ja veurem com seguirà.