Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Berna, Suïssa
Jordi Caballé Serrano - Odontologia, 2013
Des de Berna, Suïssa

Des de Berna, Suïssa

Berna, una de les capitals més riques i petites d’Europa, podríem dir que es caracteritza per tres coses: els óssos, l’Äare i el Gurten. Els óssos estan profundament lligats a la ciutat, fins a tal punt que l’element central de la bandera de Berna és aquest animal. Al centre de Berna hi ha el Bärengraben, un parc on viu una família d’óssos que delecten turistes i habitants. La segona cosa que caracteritza aquesta bella ciutat es el riu Äare, que envolta la capital suïssa i que forma una península molt peculiar. Un dels esports típics a l’estiu és anar-se a banyar al riu. Dic “esport” perquè aquest bany és lluny de ser relaxant. Només m’hi he banyat un parell de vegades, i puc dir que és una experiència estimulant. L’aigua és cristal·lina, freda i amb molta força. És impossible mantenir-te estable en un punt, per això t’has de deixar endur pel corrent i sortir (si pots i hi ets a temps) amb l’ajuda d’unes baranes que hi ha cada certs metres a la ribera. La tercera cosa que caracteritza la capital suïssa és el Gurten, la petita –poc més de tres mil metres d’altitud– muntanya de la ciutat: tot i que Suïssa té alguns dels pics més alts d’Europa, els bernesos n’estan molt orgullosos, de la seva muntanya, al voltant de la qual s’organitzen diverses activitats i un gran festival de música un cop a l’any al cim.

 

ALUMNI - jordi caballé - suissa 3

 

Durant el temps que fa que visc aquí, a Suïssa, hi ha diverses coses que m’han sorprès. La primera és que als supermercats hi ha molt de formatge i cap fregona. He visitat alguns països d’Europa però mai m’havia tocat fregar, per això segurament no m’havia adonat que la fregona és typical spanish. D’altra banda, Suïssa, tot i ser un país neutral, té un exèrcit ben dotat i el servei militar és obligatori per a tothom. Si un no està disposat a passar un any a les files, ha de pagar a l’Estat el 4% del seu salari anual durant deu anys. Tot i això, potser una de les coses que més em va impactar va ser quan em van “premiar” amb el permís de residència, un llibret de paper que costa 90 CHF (80 €). Bé, amb aquest tros de paper et donen un kit d’emergència, que consta d’un mapa d’evacuació amb els búnquers propers, un llibret amb recomanacions de protecció en cas d’un accident nuclear i una capsa amb 12 pastilles antiradiació en cas d’un atac nuclear o un accident en una estació nuclear. No s’hi posen per poc, ni que tinguéssim Fukushima o Corea del Nord com a veïns… que, per cert, esmentant Corea del Nord, l’actual dictador comunista d’aquest país va estudiar aquí a Berna, sorprenent, oi?

 

Després d’aquesta breu introducció, la pregunta és: què hi faig, aquí? No, no només menjo xocolata i faig fondues de formatge als prats amb les vaques alpines. Actualment, estic treballant com a investigador al Departament de Cirurgia Oral a la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Berna. La meva estada havia de ser limitada a tres mesos per poder aconseguir la menció europea del doctorat que estic cursant a la Facultat d’Odontologia de la UIC. Tot i això, abans de finalitzar aquests tres mesos se’m va oferir la possibilitat de presentar-me a una beca de la fundació suïssa Foundation for Dental Education and Research per poder quedar-me un any més com a investigador en el camp de la implantologia dental. Després de consultar-ho amb la família i els tutors de la UIC, vaig decidir presentar-m’hi. Finalment se’m va concedir la beca i ara ja fa quasi cinc mesos que sóc en aquesta ciutat.

 

Actualment, a la UIC estic cursant el Doctorat i el Màster Internacional en Implantologia Oral. Poder optar a la menció europea del doctorat n’eleva la qualitat, i més en un dels centres líders mundials en implantologia dental. A Berna tinc la sort de poder estar treballant al costat de dues de les persones que actualment creen tendència tant en l’aspecte clínic com en recerca. Entre els professors Dr. Buser i el Dr. Gruber sumen més de 360 publicacions internacionals i diversos llibres. A Suïssa, al contrari que els laboratoris i centres d’investigació de Barcelona, sembla que no tinguin problemes amb el pressupost destinat a la recerca. Gràcies a això puc desenvolupar sense problemes part del doctorat aquí.

 

Parlant de números, Suïssa és un país extremament car. El transport, el menjar, els serveis… Per fer-se’n una idea, una carxofa costa 3 € o anar de Berna a Zuric, un trajecte d’una hora en un tren que s’assembla als de rodalies que tenim, 45 CHF (36 €). Malgrat que el sou mínim està sobre els 4.000 CHF al mes, tot és tan car que el balanç a final de mes és el mateix que podria ser a Barcelona. En aquesta línia, per no deixar-me el sou en mobles per a l’apartament en què visc, em va sortir més econòmic llogar una furgoneta i anar fins a l’altra punta del país a comprar els mobles de segona mà que no anar a l’Ikea i pagar un transportista. Així són les coses…

 

Els dies en general passen ràpid, però n’hi ha que no, especialment ara que fa fred i és fosc. Quan puc tornar, gaudeixo de les coses a les quals potser abans no donava tanta importància i intento passar el màxim de temps a casa amb els meus. És bonic marxar sempre que sàpigues on tornar.

 

Des de Berna, una forta abraçada per a tothom.

 

* Jordi Caballé Serrano, Odontologia’13