Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Barcelona
Laia Carol - Comunicació Audiovisual, 2003
“El periodisme m’apassiona i dedicar-m’hi m’omple”

“El periodisme m’apassiona i dedicar-m’hi m’omple”

La Laia Carol (Comunicació, 2003) és una periodista tot terreny. Després de fer moltes pràctiques, entre altres llocs a RAC1 i Catalunya Ràdio, ha treballat a Canal Català, Localia TV i BTV. Ara és col·laboradora al programa 8aldia, amb Josep Cuní, i a més ha creat la seva pròpia productora: Everest Produccions. Allà està complint el seu somni: filmar documentals.

 

La meva trajectòria professional ha estat sempre frenètica. Vaig començar en el món del periodisme a l’adolescència. Amb 13 anys ja col·laborava a la ràdio del meu poble. Un cop a la universitat, vaig fer tantes pràctiques com vaig poder, i gràcies als convenis de UIC Barcelona van ser-ne moltes. La preparació i els coneixements que vaig adquirir aleshores als diferents mitjans han estat vitals per al meu desenvolupament en el món laboral. Ja des del principi vaig veure que aquest és un ofici molt particular.

 

El periodisme és un món complicat. No només per la crisi; sempre ha estat un sector peculiar. Exigeix moltes hores de feina i la competència és molt dura. A més, la contraprestació econòmica acostuma a no correspondre’s amb l’esforç que es fa. Tot i això, tornaria a escollir aquesta professió. El periodisme m’apassiona i dedicar-m’hi m’omple. No tothom té la sort de guanyar-se la vida fent el que sempre ha desitjat.

 

De petita volia treballar fent reportatges per a National Geographic. M’entusiasmava la idea de recórrer el món amb la càmera de fotos. Tot i que encara no m’han trucat, no estic tan lluny d’aquest ideal. A Everest Produccions, la meva productora, també coneixem cultures diferents. De moment, i espero que només sigui el principi, hem fet reportatges a Cambodja i a la Xina.

 

Obrir una productora pròpia no és gens fàcil. S’ha de ser molt valent per treballar per a un mateix. Però, al final, després de molt temps pensant de fer-ho, m’hi vaig atrevir. El més difícil, que era començar, ja ha passat. Ara el que em preocupa és que continuïn arribant projectes perquè Everest Produccions tingui la vida més llarga possible. Amb esforç i feina, estic segura que ens espera un bon futur.

 

Treballar a la televisió és una altra cosa que m’agrada molt. Col·laborar amb 8TV és un plaer per la manera com s’elaboren les notícies. Els redactors analitzem la informació en profunditat i l’expliquem d’una forma directa i comprensible. L’exercici de comunicació que es duu a terme en aquest canal em sembla magnífic.

 

Com ja dic, estic molt satisfeta. Però, com a tots, em queden coses pendents. Encara recordo el dia que vaig refusar un dinar amb representants de Televisió Espanyola. Els va agradar una prova que els vaig enviar i volien parlar-ne. Tenia altres coses a fer, no sé quines, el dia que em proposaven per veure’ns, i vaig dir que no hi podia anar. Vaig perdre una gran oportunitat.

 

Una altra cosa que em quedarà sempre pendent és un sopar amb Van Gogh. Com que en vida no va ser reconegut, ningú no el va entrevistar. M’encantaria allunyar-me de teories i poder saber de primera mà per què pintava com pintava. La visió que tenia ell mateix de la seva obra i, en general, de la vida podria ser molt interessant. Se m’acudeixen moltes preguntes per fer-li.