Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Turkana, Kenya
Ana Artés - Infermeria, 2015
“És important no deixar passar les oportunitats que t’ofereix el present”

“És important no deixar passar les oportunitats que t’ofereix el present”

L’Ana Artés (Infermeria, 2015) treballa a Kènia des de l’octubre. Després d’acabar la carrera i fer unes substitucions estivals, va arribar al país africà a través d’una amiga que ja havia viscut la mateixa experiència. La clínica en què treballa és ben particular, envoltada dels paisatges salvatges de Turkana, una població que fa frontera amb Etiòpia i el Sudan. Allà gaudeix diàriament del plaer de compatibilitzar la seva professió amb un estil de vida molt més autèntic.

 

Vaig començar a estudiar Infermeria, tot i que no ho tenia gaire clar, perquè m’agradaven les ciències. UIC Barcelona es va establir com el lloc ideal per fer-ho: a més de les bones instal·lacions i la qualitat de les pràctiques, sempre vaig trobar en els docents professionalitat i humanitat.

 

Un cop acabades la carrera i una substitució a l’estiu, em va sorgir l’opció de venir a Turkana (Kènia). Sempre havia somiat a ajudar per tot el món, així que no m’ho vaig haver de rumiar gaire. En principi m’hi havia de quedar dos mesos; en fa sis que hi sóc i tinc previst quedar-m’hi un any en total, fins a l’octubre. No estic preparada per establir-me permanentment aquí, però sempre portaré alguna cosa de Turkana dins meu. De fet, quan hagi marxat, m’agradaria tornar-hi un cop l’any.

 

El meu dia a dia aquí és molt diferent. Treballo en un dispensari d’atenció primària, però no només hi faig d’infermera; faig d’infermera, de metge, d’administrativa… del que calgui! A més, dos cops per setmana sortim amb la clínica mòbil, un cotxe, per donar cobertura a la gent que no pot anar a cap centre de salut. Ens trobem coses noves cada dia.

 

De Turkana m’han enamorat, sobretot, els paisatges i la gent. Tinc la sensació constant d’estar enmig del no-res i, alhora, de formar part d’una unitat enorme i única de bellesa. La gent d’aquí sembla que visqui en el passat, en el millor sentit de la paraula. No estan pendents del demà. Es passen bona part del dia cantant i ballant. Sempre que et veuen somriuen i et saluden sense esperar res a canvi. Transmeten alegria, t’omplen d’amor.

 

Estic aprenent moltes coses en aquesta etapa. Per exemple, que no podem deixar escapar les oportunitats perquè cadascuna amaga una lliçó de vida. També començo a valorar les coses més simples en les relacions humanes. Aquí no hi ha por del que diran. Tothom es respecta i se saluda, es conegui o no. I en el pla professional estic creixent molt. Estic guanyant confiança en mi mateixa, sobretot per la quantitat de moments de crisi que m’adono que puc gestionar. Hem de resoldre moltes situacions complicades amb molt pocs mitjans. Fins i tot he hagut d’arribar a salvar un ferit de bala.

 

De cara el futur, tot i que m’agrada molt la part humana de la infermeria, crec que estudiaré un màster en sales d’operacions quan torni a Espanya. El canvi és essencial per mantenir-se viu. De totes maneres, no ho sé amb seguretat. Si alguna lliçó m’ha donat Turkana és que planificar no serveix de gaire. El més important és no deixar passar les oportunitats que t’ofereix el present.