Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Barcelona
Jordi Llambias - Periodisme, Humanitats, 2014
“El que feu, feu-ho amb moltes ganes i predisposats a picar molta pedra”

“El que feu, feu-ho amb moltes ganes i predisposats a picar molta pedra”

Jordi Llambias Sànchez va estudiar Periodisme i Humanitats a UIC Barcelona, fent la doble llicenciatura i graduant-se d’ambdues carreres el 2004. Al mateix any, va començar el Màster BCNY, que imparteix la Universitat de Barcelona conjuntament amb la Columbia University de Nova York i, en acabar, va tornar a UIC Barcelona per estudiar el postgrau de Periodisme Esportiu. És coautor del Llibre d’Or de l’Esport Català, i està tenint un profitós recorregut en el món de la comunicació.

 

Tot va començar fantàsticament bé. No havia acabat la universitat que ja vaig poder accedir a les pràctiques professionals que tant desitjava, a Mundo Deportivo. Recordo perfectament un dels primers dies al diari quan, escoltant als meus nous companys, vaig pensar: “Treballen del que jo parlo cada dia”. La meva passió pel futbol i, en concret, pel Barça em van fer entrar amb una motivació total i absoluta.

 

Després d’un any treballant gratuïtament em van contractar i vaig passar per diferents seccions: Barça, futbol internacional, bàsquet i web, a més d’escriure amb dos companys més el Llibre d’Or de l’Esport Català, un treball de documentació de tots els esportistes catalans que han estat medalla olímpica o paralímpica i campions del món de la història, que es va fer a través de Mundo Deportivo per encàrrec de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC).

 

Però ens va tocar viure la tempesta perfecta: crisi econòmica i revolució digital. D’aquí va sortir un resultat que a mi no em va agradar: com que els lectors van baixar, els mitjans van apostar –i encara aposten– per tenir quants més clics al web millor. Però resulta que els clics no els acostuma a donar un bon article o un bon reportatge, sinó aspectes que poc tenen a veure amb l’esport. Tot i haver gaudit molt i après encara més, el desencís pel què jo creia que havia de ser el periodisme esportiu ja era un fet.

 

En aquest context, el novembre de 2014 em va sortir l’oportunitat de viure un temps a Austràlia gràcies a un bon amic i, tot i tenir feina i estar vivint un moment personal ideal, vaig marxar. Sempre he pensat que s’ha de fer cas de la intuïció d’un mateix, i la meva em deia que era “ara o mai”.

 

Vaig marxar amb una excedència que mai no vaig recuperar (quan la vaig demanar sabia que seria el meu final al diari a causa de la crisi) i sense cap previsió de feina de llarga durada, però vaig prendre’m aquell temps per a ser una esponja, millorar l’anglès, conèixer noves cultures –anava a una acadèmia on a classe hi havia persones d’onze nacionalitats diferents–, viatjar i treballar a l’Open d’Austràlia. L’experiència va ser vital per a mi, ja que em va aportar tot una sèrie de nous coneixements que mai no hagués tingut si no hi hagués anat.

 

Vaig aterrar el març del 2015 i dinou hores després començava a treballar a Octagon, agència de màrqueting on ja havia treballat abans del viatge i on segueixo actualment. És una empresa dels Estats Units que treballa per a entitats que majoritàriament volen entrar al món de l’esport, crear actes esportius, idees creatives per a empreses amb els seus patrocinats, etc. Un dels nostres clients més importants, per exemple, és Telefónica, per a qui busquem vies d’explotació en el seu patrocini amb Rafael Nadal i Ferran Adrià (no sempre és esport). Tot això ha fet que m’interessi molt pel món creatiu, així que des de la primera setmana de gener estic embarcat, recolzat per l’empresa, en un postgrau de Creativitat Integral a Complot, escola de creatius de referència.

 

Paral·lelament, durant la setmana del Barcelona Open Banc Sabadell treballo pel Diari Oficial del torneig, on estic des de 2007 i on actualment porto la coordinació general. Són feines que fas amb especial il·lusió perquè saps que són de terminis curts, com la que vaig fer també amb molt bon regust de boca a Mediapro, on durant mig any vam escriure tots els continguts del nou museu de la selecció brasilera de futbol (CBF), situat a Rio de Janeiro.

 

En definitiva, grans experiències que et serveixen pel més important: crear amistats i enriquir la teva vida. No m’agrada donar consells, però, si n’hagués de donar un a universitaris futurs professionals, seria que, trieu el que trieu, feu-ho amb moltes ganes, amb molta motivació i predisposats a picar molta pedra. Només així us podreu fer un forat en un món tan competitiu. Una última cosa: fixeu-vos en els que en saben de veritat, perquè al costat nostre sempre n’hi haurà un que en sabrà més.