Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
California, Los Ángeles
Joan Pi - Odontologia, 2004
“Mentre l’odontologia progressi, jo progressaré”

“Mentre l’odontologia progressi, jo progressaré”

Va ser acabar Odontologia a la UIC i aterrar a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, més coneguda com UCLA. Ens remuntem al 2004. Acabat de llicenciar, el nostre Alumni Joan Pi Anfruns va anar als Estats Units perquè sabia que allà tindria més oportunitats. Vaig començar fent un Preceptorship Program durant gairebé un any –comenta en Joan–. Es tracta d’un programa d’observació en diferents departaments. Després va conèixer el programa “Fellowship”, impartit pel Centre d’Implantologia Dental. Per entrar-hi necessitava experiència, per això va decidir anar-se’n dos anys a Nova York a preparar-se i, el 2007, tornar.

 

ALUMNI - ODONTO - joan pi anfruns 2w

 

Quan vaig acabar un programa d’implants de dos anys a la New York University, vaig tenir de nou l’oportunitat de cursar el programa “Fellowship” a UCLA. El vaig fer i, en acabar, em van donar la possibilitat de quedar-m’hi com a professor.

 

Quan vaig acabar la carrera em vaig prometre no tornar a la universitat… Però —capricis de la vida!— ara és aquí on tinc la meva vida, i en gaudeixo. Faig investigació, atenc pacients, dono classes… A més, amb la crisi, tinc més pacients, ja que les tarifes són més baixes.

 

La veritat és que no em vaig imaginar mai que acabaria treballant aquí. De fet, vaig creuar l’oceà amb la idea de tornar al cap de poc temps, però no hi ha manera; tot i que és cert que amb la meva dona, que vaig conèixer a UCLA, ens plantegem tornar. És una decisió complicada. Als Estats Units la gent aprofita més el temps: treballes més i, gràcies a la bona gestió del temps, pots estar més amb la família i els amics. El ritme de vida és diferent. A més, pel que fa a l’àmbit professional, aquí tothom aprecia més la formació de postgrau. Des del capitost, fins al pacient, mentre que a Espanya, tothom presumeix de ser “especialista”. El que sí que tinc clar és que l’odontologia evoluciona constantment, de manera que mai no podré estar segur d’haver trobat el meu lloc. Mentre l’odontologia progressi, jo també podré progressar.

 

Ara que ja han passat deu anys d’ençà que vaig acabar els estudis, miro enrere i només tinc paraules d’agraïment per a la UIC. Li dec tota la formació professional que tinc. M’ha obert les portes a aquest món. També estic molt agraït al meu pare. Ell també era dentista; veure’l treballar cada dia i poder parlar amb els pacients des de petit em va fer veure de manera claríssima que jo volia seguir els seus passos.

 

Ja us he dit que gaudeixo molt de la vida que porto a Los Angeles, però vet aquí la meva recomanació: és cert que avui dia hi ha més oportunitats fora d’Espanya. Tanmateix, deixar el país d’origen és una decisió dura de prendre: els amics, la família… i, a més, no sempre és garantia d’èxit. Ara bé, a Espanya hi ha prou recursos per convertir-se en un bon professional. La mateixa UIC té una oferta variada i molt competitiva de postgraus. En el fons, tot depèn de l’esforç i entrega que hi posi cadascú.

 

* Joan Pi Anfruns és Alumni d’Odontologia (2004)