Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Nova York, Estats Units
Emili Serra Borrell - Periodisme, 20125
“La professió del periodista és difícil, però pot acabar sent molt gratificant”

“La professió del periodista és difícil, però pot acabar sent molt gratificant”

Sempre he defensat que a la vida venim a aprendre i que no hi ha cap moment en què haguem de deixar de fer-ho. Marxar a treballar com a periodista per a l’Agència Efe a la ciutat més cosmopolita del món m’ha ajudat a corroborar aquesta sensació, que, des que tinc ús de memòria, he portat amb mi. Si algú em preguntés quin és el repte professional que qualsevol s’hauria de proposar, hauria de ser aquest. Conèixer més coses. Saber més. Investigar. Preguntar als altres i escoltar.

 

Per això, quan encarant l’últim any de carrera a UIC Barcelona vaig descobrir la beca que Efe i l’Obra Social La Caixa oferien per a joves periodistes a punt de graduar-se, vaig decidir investigar i saber de què anava. El premi era temptador: 9 mesos de formació a una delegació nacional i 9 mesos més a l’estranger. Després de passar el procés de selecció, vaig aconseguir ser becat.

 

No és fàcil ser periodista i menys en els temps que corren, però des de petit vaig saber que —després de somiar que seria bomber o futbolista— estava cridat a escriure, a explicar les coses. M’encantava llegir, escriure i interpretar.

 

Aquesta professió és difícil. I amb això no dono cap exclusiva, però de totes maneres pot arribar a ser molt gratificant i et pot obrir portes que en algun moment podien semblar inabastables: com treballar a Nova York, el centre del món.

 

Vaig arribar a Nova York per seguir la meva formació amb Efe, l’agència de notícies en espanyol més important del món. La formació la vaig començar a Barcelona durant l’últim any de carrera. Abans, ja m’havia introduït dins la professió amb pràctiques a La Vanguardia i a la Cadena SER. Aquest és, em sembla, un dels puntals de UIC Barcelona, així com la fe dels professors en els estudiants. Durant els quatre anys de carrera, no vaig veure mai cap professor tallar les ales als alumnes. El millor record que m’emportaré d’aquesta etapa serà la proximitat i complicitat que podies trobar en l’equip docent. Des d’un cafè al bar de la Facultat fins a unes braves al Tomás de Sarrià. Per què no?

 

Tornant al present, adaptar-me a Nova York és el que més em va costar. És una ciutat enorme, amb milers de persones ocupades en negocis, atrafegades; contundent pel que fa a les temperatures, sobretot a l’hivern, i capaç d’aconseguir treure el millor i el pitjor d’un mateix. Hi ha moments plens de felicitat i excitació, però molts d’altres també són durs, i aquests no els explica ningú. Tot i així, ser corresponsal als Estats Units és impagable.

 

Aquí hi passa tot. Per a Efe he cobert des de la carrera a la Casa Blanca fins a partits de l’NBA, i he entrevistat personatges rellevants del món cultural, científic o de l’esport. I tot i que la recompensa és inigualable, a vegades costa ser conscient de com creixem i de tot el que vivim quan ens mirem al mirall del present. Tenim tendència a glorificar el passat, però de la meva estada a l’estranger en trec una cosa molt important: vivim en un món on tot és cada cop més efímer i per això hem de valorar què tenim a cada moment.

 

A tots els periodistes i comunicadors que esteu estudiant la carrera només em queda dir-vos una cosa. No deixeu passar un sol dia sense preguntar-vos què més podeu aprendre o com podeu arribar a aquell somni que sempre heu tingut des de petits. Marxar fora de casa i del país és una experiència colpidora que no deixa indiferent. Per això, si teniu l’oportunitat de fer-ho, sigui amb beques d’estudi o feina, us hi animo amb totes les meves forces. Som joves, però les oportunitats passen de pressa i s’han d’agafar al vol. És ara o mai!

 

* Emili Serra Borrell (Periodisme’15)