“Sóc una afortunada de treballar en el que vull i no avorrir-me mai”

Carolina “Coco” Cugat va ser alumna de la primera promoció de l’ESARQ-UIC –ara School of Architecture. “Era una mica com una prova, però realment estic molt contenta amb el resultat; no em penedeixo de res”. Després de graduar-se al 2002, va anar a treballar a Londres. Després, abans d’instal·lar-se a la seva actual ciutat, Seül (Corea del Sud); va viure a l’Índia i a Hong-Kong. A més, va treballar en un projecte al Vietnam.

Quan em vaig graduar, vaig enviar més de vint currículums a Espanya i ningú em va respondre. Se’m va acudir enviar-lo a Londres i, per sort, em va oferir feina un dels despatxos d’arquitectes que més havia admirat durant la carrera: Skidmore Owings and Merrill (SOM). Així que, sense pensar-m’ho molt, vaig fer les maletes i vaig marxar.

Així va començar la meva carrera professional. Una trajectòria que sempre he realitzat a l’estranger. Mai he treballat a Espanya.

Després de quatre anys a SOM, vaig tenir l’oportunitat d’entrar en Foster and Partners. Allà vaig poder seguir creixent professionalment i vaig poder treballar en projectes molt interessants per tot el món. A més, em van encomanar equips de fins a trenta-cinc arquitectes: tots ells de diferents nacionalitats i races.

Estant a Fosters and Partners, em van encarregar un projecte a Hanoi (Vietnam). Vaig anar-me’n a viure a Hong-Kong per poder assistir a les constants reunions amb el client.

Aquest va ser el meu últim projecte amb Fosters and Partners. El 2012, per motius personals, em vaig mudar a Seül. És una cultura completament diferent. Va ser com donar un gir de 360 graus. Sort que el meu marit és americà d’origen coreà i em va ajudar molt.

Ara treballo a Samsung C & T, en l’equip de “design management” del departament de gratacels i edificis complexos. Sóc una afortunada de poder treballar en grans projectes i no avorrir-mai.

La meva promoció, en ser la primera de l’ESARQ, va ser com el conillet d’índies. Per sort, l’“experiment” va sortir molt bé i no em penedeixo d’haver escollit UIC Barcelona per estudiar arquitectura. Guardo un grat record dels meus anys allà. Vaig fer grans amistats i el professorat que vaig tenir era molt bo. Era gent amb una gran experiència en la professió. Impossible no aprendre d’ells.

* Coco Cugat (Arquitectura’12)