Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Cambridge, Anglaterra
Conchita Vizuete - Educació Primària, 2013
“Un mestre sense motivació i vocació no arribarà gaire lluny…”

“Un mestre sense motivació i vocació no arribarà gaire lluny…”

La Conchita Vizuete Castro va acabar el grau en Educació Primària fa tres anys: 2013 va ser la culminació i el principi d’un somni: “Sempre he volgut ser professora –assegura–. La idea de donar-me als altres i ajudar-los en el seu creixement em fascina i m’omple”. I aquest somni la va portar lluny de casa. Actualment està treballant a la Cambridge International School (CIS), Anglaterra, com a professora d’espanyol i d’Educació Física i, també, n’és “Teaching Assistant”. Ara bé, no tots els somnis es compleixen. Fan d’U2, la Conchita diu que li agradaria sopar amb en Bono, cantant del grup irlandès… De moment no han pogut quedar, però ens ha concedit aquests minuts per explicar-nos la seva història.

 

Sempre he somiat ser professora. La idea de donar-me als altres i ajudar-los en el seu creixement em fascina i m’omple. Vaig decidir estudiar a UIC Barcelona pels ideals que imparteix i perquè alguns amics me la van recomanar. I, la veritat, estic molt contenta de la decisió que vaig prendre.

Durant l’últim any de la carrera, amb la menció d’Anglès, ens van donar l’opció de poder triar una escola a l’estranger per realitzar les pràctiques. Poder treballar en un altre país és una oportunitat que no se’t presenta gaire sovint, així que no m’ho vaig pensar dues vegades. Em va cridar l’atenció l’escola internacional situada a la ciutat de Cambridge i propera a Londres i vaig demanar plaça. El cas és que els devia agradar com treballava perquè abans d’acabar els tres mesos de pràctiques, em va oferir feina pel següent curs acadèmic. I, vés per on, ja hi porto gairebé dos anys!

 

Ara hi penso, i em sembla que no puc deixar d’estar-ne molt agraïda. És una gran oportunitat, la que he tingut i tinc. Al principi tenia moltes ganes per marxar, i sempre m’havia interessat la cultura anglesa. Això em va ajudar a afrontar-ho amb molt d’entusiasme i d’interès per aprendre. Tot i així, viure en un nou país és tot una aventura. Els meus primers dies van suposar un repte. Només tenia la base de l’idioma, i a més l’adaptació al temps em va costar. Però per tota la resta, diré que he viscut experiències molt positives.

 

De tota manera, m’agradaria créixer professionalment i cultural. Vull viatjar a altres països, conèixer món. Però, de moment, crec que em quedaré a Anglaterra un parell d’anys més. Tornar a Espanya és tan sols una idea llunyana que tinc en la ment i que sé que ho acabaré fent tard o d’hora, i més amb el Brexit: Ja veurem com acaba tot, però sí penso que la nova situació del Regne Unit pot afectar al model educatiu. El pitjor que pot passar és que tots els mestres internacionals que vivim aquí haguem de tornar als nostres països, fet que afectarà d’una manera o d’altre a les escoles.

 

El que sí és veritat és que, amb aquest temps, he entrevist diferències entre l’educació d’Espanya i la d’Anglaterra. Tenen formes de treballar diferents. No puc comparar i dir que una educació sigui millor que l’altre: no he tingut encara l’experiència de treballar un curs sencer a Espanya. Però sí que he vist que hi ha aspectes molt bons, com també de dolents. A Anglaterra els alumnes tenen molt de respecte als professors, i almenys en la meva escola, treballen de manera molt dinàmica i creativa –no segueixen llibres de text, per exemple, fet que suposa molta més planificació, tot sigui dit…

 

Tanmateix, ser mestre no és fàcil i hi ha hagut moments de cansament i d’estrès, en que no he volgut imaginar-me tota la meva vida professional en aquest àmbit. Per ara aprofito i aprenc de cada moment però no descarto la idea de canviar de professió al llarg de la meva vida.

 

Això sí, és una gran professió. Un mestre ho és des de que va a la universitat. Per això crec que val la pena que els estudiants d’Educació triïn col·legis ben diferents a l’hora de realitzar les pràctiques al llarg dels quatre anys de grau: els obrirà molt la ment, com també viatjar a un altre país si en tenen l’oportunitat. També els desitjo el millor: que no perdin mai les ganes per educar i ensenyar. Un mestre sense motivació i vocació no arribarà gaire lluny…