Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Els ulls del germà etern. Stefan Zweig

Els ulls del germà etern. Stefan Zweig

Editorial Quaderns Crema, Barcelona, 2002 (setena reimpressió, 2011), 70 p. (trad. de J. Fontcuberta i A Orzeszek).

 

En una prosa poètica d’estil gairebé oriental, el gran escriptor Stephan Zweig (Viena, 1881-Petròpolis, Brasil, 1942) ens ofereix una narració que no es pot abandonar una vegada s’ha llegit la primera pàgina. Situada en un passat remot, anterior a l’aparició de Buda, Els ulls del germà etern narra la història del noble Virata, un guerrer intrèpid i fidel servidor del rei dels birwagh, que, després d’haver causat involuntàriament una tragèdia familiar, decideix viure evitant, amb totes les seves forces, de fer mal a altres éssers humans o de ser culpable de qualsevol injustícia: “Jo he decidit ser just –afirma el protagonista– i viure sense culpa sobre la faç de la Terra”.

 

Seguint un periple d’avatars que el portaran de rebre el sobrenom de “El Raig de l’Espasa” a rebre el de “L’Estrella de la Soledat”, la història de Virata descriu una espiral en la qual el protagonista va radicalitzant la seva opció per la innocència a través de la no acció. El protagonista descobrirà dolorosament, però, que tal com diu el Bhagavad Gita, “No pel fet d’evitar l’acció / quedes lliure de fer res”. La sola presència d’un ésser humà, encara que es mantingui en silenci i eviti tot tracte amb els altres, genera conseqüències imprevisibles i el fa responsable, sense voler, del destí dels altres, aquest germà etern que ens mira des dels ulls de cada víctima que deixem al nostre pas.

 

Meditació profunda sobre la responsabilitat pròpia en el mal aliè, sobre la impossibilitat de la no acció i sobre el profund entrellaçament de totes les vides humanes en el teixit de l’existència. Sens dubte es pot dir d’aquest llibre el que va afirmar Leo Strauss referint-se als clàssics de la literatura: “Estem forçats a viure amb els llibres. Però la vida és massa curta per viure amb llibres que no siguin els més grans”.