Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Els vells amics, Sílvia Soler

Els vells amics, Sílvia Soler

Els meus pares em van ensenyar que els amics de la Universitat són per a tota la vida, em van assegurar que Carla, podràs passar per alts i baixos, però els lligams que sargeixes en aquest període entre la innocència i la descoberta del món són arrels que et recordaran qui ets. Els vells amics (Columna, 2017) de Sílvia Soler parla d’aquests amics.

 

Les històries de cinc personatges, de cinc grans amics, es van entrellaçant durant tres dècades. La seva amistat floreix, s’intensifica, madura i envelleix. Existeix l’amistat per a tota la vida? O, per ser més precisos, què és l’amistat?

 

Sílvia Soler busca respostes a aquestes dues preguntes, però encara s’endinsa en un terreny més boirós que l’amistat: la dicotomia entre la llibertat i la vida pràctica. L’art ens impulsa cap a l’efervescència de les emocions i ens sembla que ens demana un compromís absolut on no entren relacions, família o passatemps. Però on queda la persona en aquesta equació? Pot un artista ser artista i, a la vegada, tenir una vida plàcida, còmoda, confortable, fins i tot estable? Si un artista s’ofereix a l’educació o a la crítica, perd la seva essència?

 

Després d’obres com L’estiu que comença (Premi Ramon Llull) i Petons de diumenge (Premi Prudenci Bertrana) entre d’altres, l’escriptora i periodista Sílvia Soler ens ofereix una obra romàntica i vital, inspiradora i sincera, amb una prosa fluida, propera, melodiosa i amb imatges que t’arriben com un llampec al cor.

 

Els meus pares tenien raó, tot allò que vius en aquell curt període entre la innocència i la descoberta et colpeix com si fos un nou naixement i t’acompanya tota la vida. Com diu el poema Ídols de Gabriel Ferrater i que obra el llibre: (…) no teníem records. Érem el record que tenim ara.

 

* Carla Gràcia Mercadé és escriptora i professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UIC Barcelona).