Un sobre sense obrir amb un secret aterridor. Records de l’únic amor que va considerar el veritable matrimoni de la seva vida. Confessions inesperades i judicis hipotètics. Flors marcides en un gerro, i una pluja que cau com el teló de fons d’un escenari. Un últim comiat a l’andana d’una estació de tren, i la Viena fosca i incerta del 1936.
El drama psicològic del novel·lista, poeta, i dramaturg austro-txec Franz Werfel (1890-1945), Una lletra femenina de color blau pàl·lid (1941) és una lectura assequible i amena, amb un fil narratiu delicat i senzill. Mai no es fa pesada o densa i, en un instant, el lector es fica en el món dels personatges. Pots apreciar-la amb els cinc sentits, i està carregada de contingut catàrtic, com un theátron dels clàssics.
Coneixem en Leónidas, un funcionari acomodat que viu una vida tranquil·la i sense preocupacions, casat amb l’Amélie, una dama de l’aristocràcia austríaca.
Tot li va molt bé, a en Leónidas, fins que un dia, mentre està revisant la seva correspondència diària, troba una carta diferent de les altres. Reconeix la lletra femenina de color blau pàl·lid immediatament: és de la Vera, una dona jueva de la qual, anys enrere, va estar profundament enamorat, i a qui va fer patir molt.
La Vera, en saber que en Leónidas ara té un alt càrrec executiu, li demana, de manera molt formal i sense estendre’s, una ajuda que el protagonista no pot desatendre. A partir d’aquí, veiem com els murs del món embellit i materialista d’en Leónidas es van esfondrant a poc a poc per revelar els enormes dubtes, inquietuds i conflictes al voltant de les seves accions passades i la seva regla moral interna.
La novel·la està plena de sorpreses i de girs inesperats. Ens porta per un viatge interior d’una persona que lluita entre les màscares de l’èxit i les veritats de la condició humana. Un ésser una mica hamletià, que dubta constantment i s’acaba enfrontant a una realitat de la qual no volia fer cas. I ens brinda personatges pel camí que ens fan pensar en l’amor, en el matrimoni, en els rols de gènere, i en els efectes de les decisions que prenem per por, per avarícia, o per afany de poder.
* Carolina Hayes Vidal-Quadras és doctoranda de la Facultat d’Humanitats (UIC Barcelona).