Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Música
John Mayer: a la recerca de tot

John Mayer: a la recerca de tot

Als seus quaranta anys, John Mayer es troba dins d’aquest privilegiat cercle d’artistes que han destacat per ser bons cantants, i meravellosos guitarristes, alhora que increïbles compositors. Ens referim als grans com Clapton, Hendrix, JJ Cale, John Mayall, Bonamassa i un llarg etcètera.

 

Com tots ells, el benjamí inicia la seva carrera amb el so autòcton del rock i el blues. Sota el so de la stratocaster, Mayer comença a destacar per la seva versatilitat amb la guitarra a les mans i les veus melòdiques i suaus al mateix temps que ràncies.

 

A poc a poc va derivant el seu estil més clàssic a un folk americà més contemporani i present a dia d’avui tant en els Estats Units com en el vell continent. I com tot canvi en tot artista, li comporta el beneplàcit i la ira de la crítica. Els més conservadors li titllen de deixar-se portar per les modes i voler sonar més actual deixant, de banda el que millor saber fer: simplement rock and roll de tota la vida. D’altra banda, hi ha els qui veuen en la seva vena més folkie un progrés com a artista i un saber-se adaptar als nous temps.

 

Ni tan clar entre poc i massa, John Mayer en els seus directes és un artista que recorre tots els estils de la guitarra americana i en ell no trobaràs a faltar un blues, un rock and roll, una mica de funky, o una acústica amb gust de Texas . Una altra cosa diferent és que l’artista compon segons li vingui de gust, o la inspiració l’hi dicti. La crítica som inconformistes per naturalesa, i si l’artista no progressa li ratllem de conservador i avorrit, però si fa coses diferents ens sembla que s’ha ficat en un jardí o que no calia deixar de fer el que millor feia.

 

En aquest disc Mayer ha fet un cop més el que millor se li dóna: tocar la guitarra i cantar. Evident no? Ah amic! Però ni rock, ni blues, ni folk. John Mayer indaga en un estil poc prolífic entre els seus col·legues guitarrers. El soul romàntic també conegut com smooth soul, perpetrat per grans com Stevie Wonder o Marvin Gaye. Imagina seus millors èxits passats per les mans d’un gran guitarrista contemporani. T’asseguro que no té desaprofitament algun.

 

Malgrat això el tema que han triat per promocionar el disc, “In The Blood”, no és representatiu del contingut de llarga durada. És una cançó comercial i sense sorpreses. Bona però res més.

 

Per a mi la grossa se l’emporta el primer tall del disc “Still feel like your man”, un títol que és tota una declaració. El baix entra en acció com en una gran balada de Barry White, i el segueix una harmonia de veus que sembla increïble que estiguin totes executades per Mayer.

 

Sí que és veritat que hi ha algun tema que ens recorda que no ha abandonat el seu costat més folk, com ara “Emoji of a wave” en què acompanya la seva veu només de la guitarra acústica i altres instruments de corda.

 

Però el que fa gran a aquest disc per a mi, és aquesta volta a sons motown reflectit en temes com “Moving on and getting over” o “Rosie”.

 

Com raresa destaca l’última cançó del disc, “You’re gonna live forever in me”, que és una peça pràcticament a veu i piano que recorda a les cançons més optimistes de les bandes sonores de les grans pel·lícules de Disney.

 

Si encara no el coneixes tranquil, “The search for everything” ha entrat directe al número dos del Billboard, mentre que a Espanya no ha superat el lloc número 50. Un artista encara per descobrir en aquest costat del toll, malgrat les seves set discos .