Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Música
Ramon Mirabet: on és el cor

Ramon Mirabet: on és el cor

Poques són les ocasions en què un talent show musical dóna a conèixer un artista amb una àmplia formació en la matèria. Pel programa, clarament, el seu producte a explotar és el jove guapo amb bon moviment de cos, i que sàpiga cantar qualsevol hit llatí amb reminiscències al que en el seu dia va ser Luis Miguel. Però aquesta és una d’aquestes meravelloses excepcions. Ramon Mirabet va passar de cantar pels carrers de París, al programa nouvelle star, la versió francesa d’Operación Triunfo.

 

El català va créixer entre música. El seu pare, un talentós trombonista de jazz, i la seva mare, una apassionada del folk americà, van infondre en Mirabet el talent i la curiositat suficient per obrir la seva ment a tot tipus d’estils musicals.

 

Això és precisament el que ens trobem en la seva segona llarga durada. “Home is where the heart is”, gravat a Grabaciones Silvestres per l’incombustible Marc Parrot, sona antic. És un disc de folk, però ple de totes aquestes músiques que van marcar el seu creixement musical. Així doncs, el disc salta de les guitarres acústiques i les veus càlides com un capvespre en un camp de blat (“Home is where the heart is”), al soul ple de cors femenins i negres veus acompanyades de vents i una guitarra elèctrica marcant el tempo (“Shake it just like that”).

 

Fins aquí només hem analitzat els dos primers talls del disc, i això no ha fet res més que començar.

 

Ens trobem amb “The forest”, un tema al més pur estil dels grans cantautors americans -no vaig a nomenar a cap perquè estaràs pensant en els mateixos que jo. D’aquí salta a “Sinnerman”, una cançó digna de la psicodèlia dels anys 70 acompanyada per un riff de hammond que es fa involuntàriament electritzant. Però això no és suficient, així que amb “For the lady”, una bossa nova, Ramon Mirabet ens trasllada a aquests paisatges caribenys per tots somiats. I filem més prim amb “Use your smile”, un tema que bé podria haver sonat en els locals del Chicago dels anys 20. Un tema de música negra, amb charleston, mambo, ple de vents i uns cors que repeteixen la cantata del líder.

 

Després de tot això, si encara no coneixes Ramon Mirabet, pots pensar: “Buf!, quina barreja d’estils; com s’aconsegueix així un disc homogeni?”. Doncs bé, sota les mans d’un productor com Marc Parrot, que coneix fil per randa tots els estils plasmats en aquest disc. I amb el savoir-faire de Ramon. L’artista té això que tenen tan poques veus: que canti el que canti, sona a ell, a Ramon Mirabet, i encara que et canti una bossanova o un rock and roll, li imposa el seu segell personal que fa que dos estils tan diferents no distin tant a l’hora de l’escolta continuada.

 

D’altra banda, aquest estiu –i ja ho va fer també l’estiu anterior– l’artista ha compost el tema principal de l’anunci d’Estrella Damn, un curtmetratge esperat cada any pel sector audiovisual, i pels amants del cinema, la publicitat i les arts en general.

 

Només em falta dir que a Mirabet el tenim aquí a casa i, de moment, perquè tot arriba i arribarà, no gaudeix del reconeixement musical que li correspon pel seu talent. Us convido a que aneu a veure-li en directe, perquè si aquest senyor hagués nascut a Kentucky oa Tenessee, ens resultaria molt difícil poder-lo veure en concerts, com passa per exemple amb John Mayer.