Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Reportatges
Ensenyar i aprendre a Guatemala i de Guatemala

Ensenyar i aprendre a Guatemala i de Guatemala

Cèlia Fernández i Pol Budó han estudiat Educació Primària a UIC Barcelona. Però, per a ells, l’últim semestre no va ser com els altres: del principi de febrer al final d’abril van fer pràctiques a Guatemala. Allà van col·laborar amb la FUNDAP, una fundació que vetlla per aconseguir un bon desenvolupament en els sectors socioeconòmics i culturals més desfavorits del país centreamericà. La Cèlia i en Pol ens han permès acompanyar-los en aquesta aventura.

 

“La realitat de Guatemala és totalment diferent de la d’Espanya i ens és impossible fer-nos-en una idea des d’aquí”, argumenta en Pol. I és que tot és diferent: la natura, l’educació i les persones. Sobretot les persones. “No he conegut mai persones tan generoses, properes, amables, agradables i preocupades pel del costat”, assegura la Cèlia. Tot i que tot no va ser tan fàcil des del principi.

 

En arribar, els alumnes no eren gaire participatius, cosa normal si tenim en compte la situació. Mestres nous, provinents d’un altre país i, el més important, amb maneres diferents de treballar. En aquest sentit, la Cèlia destaca la dificultat inicial per fer funcionar a classe “debats, dinàmiques grupals i jocs”. Però a base de temps i d’insistir en aquestes tècniques cooperatives, “hem pogut treballar amb total normalitat i comoditat”, raona en Pol.

 

La cosa va ser diferent amb la resta de docents de la FUNDAP: des de l’arribada hi va haver un tracte molt amable. “Des del principi —explica la Cèlia— l’ambient amb el professorat va ser fantàstic, em van fer sentir una més de l’equip”. De fet, en Pol no només destaca això, sinó que parla de la part professional: “Vaig veure en els meus companys moltes ganes d’aprendre i de descobrir noves idees i maneres de fer”.

 

La feina

 

Tots dos coincideixen a remarcar el baix nivell de l’educació a Guatemala. Per il·lustrar aquest fet, la Cèlia explica com va haver de modificar tota la seva preparació prèvia. Abans d’anar a Guatemala, va elaborar uns quaderns d’activitats de dificultats progressives per tenir recursos per a tots els casos, ja que no sabia amb què es trobaria. Però la realitat va tirar per terra les prediccions: el nivell era tan baix que va haver de refer-ho tot sobre la marxa.

 

En parlar amb en Pol de la pobra realitat educativa, assenyala una causa sense dubtar-ho: el sistema. Per a ell, la situació no és responsabilitat ni dels alumnes ni dels docents, sinó d’un sistema “que no ajuda els infants” perquè al país centreamericà l’educació “no es valora i, per tant, no se li concedeixen els recursos que caldria”.

 

La feina de les pràctiques, però, no s’acabava a les aules. La Cèlia va elaborar en paral·lel a les classes quatre quaderns per millorar la comprensió lectora. Ara, aquest material es vol publicar per repartir-lo a 80 escoles. Per la seva banda, en Pol va confeccionar diferents quaderns amb l’objectiu d’ajudar els alumnes a millorar les competències matemàtiques. A més, va impartir dues sessions de formació a docents locals. Salvador Vidal, vicedegà de la Facultat d’Educació, ha estat el tutor de les pràctiques de tots dos i confirma que “han fet una feina magnífica. Tant els seus tutors a Guatemala com jo n’estem molt contents”.

 

“Ens havien dit que a Guatemala l’estil de vida és molt tranquil, però desmenteixo el mite. Allà la gent treballa moltes hores”, diu la Cèlia quan comenta que cada dia sortia de casa a dos quarts de set del matí i plegava a les cinc de la tarda. Massa feina? Ni parlar-ne. “Ara que he tornat trobo a faltar la rutina de Guatemala, me l’havia fet molt meva”, afirma en Pol.

 

L’experiència

 

Més enllà de rutines i feina queda l’experiència. Les pràctiques finals de carrera sempre es recorden d’una manera especial. En aquest cas, les circumstàncies han fet que tot plegat hagi estat encara una mica més especial. Potser ni la Cèlia ni en Pol han conegut la realitat de les aules que més trepitjaran, però han tingut la possibilitat d’obrir-se a una realitat nova i enriquidora.

 

“Estic molt content del que he vist i de tot el que he après”, assegura en Pol. Guatemala l’ha captivat: no només per la gent, que li ha ensenyat coses “en molts sentits”, sinó perquè cada vivència ha estat “especial”, des del més petit detall fins al volcà més gran de l’Estat centreamericà. “Només puc estar agraït pel que el país m’ha fet sentir i ser”, conclou.

 

Les paraules de la Cèlia van en la mateixa línia. Afirma que ha conegut molt més que “un país preciós, una altra cultura i un menjar diferent”. “He après moltíssimes coses d’una gent que té molt per ensenyar-nos”, reflexiona. Això sí: “Estic segura que la meva etapa a Guatemala també haurà servit per aportar el meu granet de sorra al país”.

 

guatemala_educació_03