Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Editorial

Oh, benvinguts, passeu, passeu!

Jaume Figa i Vaello

sumanthistories - captura landing pageB

 

“Oh, benvinguts, passeu, passeu!”. Ho cantava Jaume Sisa als diferents personatges que anaven entrant a casa seva per fer festa: de la tele, dels còmics, del contes dels germans Grimm… “Que casa meva és casa vostra –repetia–; i de les tristors, en farem fum”.

 

Avui neix +1, una mica amb la mateixa idea: sumar-hi a tothom que vulgui explicar-nos la seva història a través de les diferents seccions d’aquesta revista; ja siguin reportatges, entrevistes, opinió, fotografies… Durant la darrera setmana hem tingut l’oportunitat d’aproximar-nos, gràcies a la magnífica veu de Pepe Mediavilla –doblador en català i en castellà, entre d’altres, de Morgan Freeman i Ian McKellen-Gandalf–, al que serà el contingut d’aquesta nova publicació. En total, ha tingut més de cinc-centes visualitzacions –moltes de les quals s’han mantingut fins al final, és a dir, dos minuts–, i el primer sorprès he estat jo mateix. Ni de bon tros són els números del famós vídeo “Charlie bit my finger” (amb més de sis-cents milions de visites), però no vull deixar d’aprofitar aquesta tribuna per agrair-vos a tots els que hi heu anat passant, –accidentalment o directa, gràcies a la màgia de les xarxes socials–, i sobre tot, al mateix Mediavilla –no sé vosaltres, però jo no em canso d’escoltar-lo–, i a en Javi i a l’Albert, que han estat els principals artífexs del bon resultat. I gràcies, també, a l’Antonio, per la confiança que sempre ha diposistat en mi per a la “construcció” d’aquest gran projecte (i a totes i a tots els que heu estat al darrere).

 

El número obtingut –el 555, en el moment d’escriure aquestes línies–, és com la materialització del lema de +1: “Sumant històries”; és a dir: “La suma de les petites històries és el que ens fa grans”. Són molts pocs els que fan possible la nostra història –la de cadascú–, i aquesta història es construeix “ràpidament, en un passadís, en una parada d’autobús; o molt a poc a poc, una tarda de diumenge”…; i amb decisió. Amb decisió i sempre amb el signe “+”: perquè no hi ha res com l’optimisme –que no és contrari al realisme– per tirar endavant.

 

Quan pensàvem quina imatge podríem fer servir per al fons de la landing page que ha ocupat sumanthistories.com durant aquests últims dies, vam decantar-nos per la que heu pogut veure i he afegit al començament d’aquest editorial: vista de Barcelona, direcció al Maresme, des del Tibidabo, el capvespre del primer dia de l’any de 2014. En aquell moment, quan vaig fer la fotografia –tot i que fa molts mesos que hi treballem–, no tenia al cap la revista que estava a punt de néixer: m’agradava el paisatge, sens més. Després, quan la vaig reveure, em va semblar que encertava molt el que volem fer: mirar el món, començant pel que tenim més a prop, per conèixer les històries dels altres, les persones, i aprendre.

 

“Ara m’adono que tan sols hi faltes tu”, acaba Sisa. “També pots venir, t’hi esperem, que hi ha lloc per a tothom”. Sigues molt benvingut a +1 i esperem poder-t’hi veure de nou.