Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Ada Colau s’ha passat tres pobles

Salvador Aragonés

Parlant en propietat, ara ja no hi ha incompatibilitats per parentiu familiar, sinó que es col·loquen a les parelles i als familiars. Això té un enorme avantatge. Les parelles de fet no tenen cunyats, ni nebots, ni sogres, ni consogres de l’altre o una altra, de manera que l’enxufisme queda molt més reduït i dissimulat.

 

L’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha inventat una fórmula imaginativa: ha col·locat a la seva parella, Adrià Alemany, com a assessor personal i Responsable de Relacions Institucionals, però això sí, a sou de la plataforma política Barcelona en comú que ella lidera. Ningú pot dir que la parella de l’alcaldessa cobra de l’Ajuntament, encara que hi tingui despatx permanent. Els aduladors de la Colau, que ja s’han posicionat, qualifiquen a Adrià d’home “molt qualificat”. Ha dit Monedero (Podemos): “Les crítiques són injustes perquè Adrià Alemany és cofundador de la PAH”, la plataforma de les hipoteques. Caram quina experiència política i institucional!

 

Però el que em sembla més greu és que com a cap de comunicació especialista en xarxes socials, Ada Colau ha col·locat ni més ni menys que a Águeda Bañón, una activista de porno, que va impulsar el projecte “Girls who like porno” (GWLP), realitzant vídeos porno i performances en els festivals de música de tot Europa, incloent el barceloní Sónar. Els seus mèrits han d’estar en aquest punt i al fet que va treballar en xarxes socials durant la campanya electoral de Barcelona en Comú.

 

A les xarxes socials s’ha denunciat profusament aquest nomenament que deixa a Barcelona a l’altura del betum, canviant radicalment la imatge de ciutat, que passa de ser una ciutat cool, moderna i d’acollida, a una ciutat de porcs.

 

El nou acadèmic de la Llengua, seient H, Félix de Azúa, que en la seva joventut era, a la seva manera, un anti sistema (ho sé perquè era del meu curs), comentava fa uns dies a El País que a Catalunya ja gairebé ningú protesta, i que l’elecció de Colau com a alcaldessa era fer una crida a que milers d’anti-sistemes de tot el món s’instal·lin a Barcelona, ​​la qual és ja la capital del gihadisme a Espanya. El problema de la seguretat, o millor dit de la inseguretat, a Barcelona està servit.

 

Ada Colau va iniciar bé el seu mandat, posant a persones conegudes al capdavant d’alguna àrea important, com l’ex socialista Jordi Martí a la gerència. Però a partir d’aquí s’ha envoltat de persones que són especialistes en “mogudes”, però no en gestionar un Ajuntament, i menys de les dimensions del de Barcelona. Han entrat no només els que ajudaven a Colau en la seva lluita en la PAH, contra les hipoteques, sinó que també hi són les parelles i tot un seguit de persones desconegudes, entre les que destaca Àgueda Bañón.

 

També Ada Colau va fer una crida a no molestar molt als que passen sense pagar el metro i l’autobús. Des d’aleshores, el periodista que subscriu, usuari del transport públic, cada dia pot observar com joves es colen donant un salt, o simplement no paguen l’autobús. Va ser un efecte crida. Els pensionistes no poden saltar les tanques, no colar-se a l’autobús amb ziga-zagues.

 

La perla positiva ha estat l’entrevista d’Ada Colau amb Isidre Fainé, president de “la Caixa”, que se les sap totes. Sobre els desnonaments Fainé, o millor dit “la Caixa”, no té problemes. Des de fa dos anys l’entitat no desnona ningú, perquè prefereix arribar abans a un acord amb qui no pot pagar una hipoteca, i salvar el que es pugui. Ada Colau s’ha sentit afalagada quan Fainé li ha donat el seu telèfon perquè el truqui “quan vulgui”.

 

Això no ha fet més que començar, però he vist que l’oposició està amagada, i la premsa, els mitjans de comunicació, més. A Barcelona els mitjans són més aduladors que crítics, o millor dit la crítica no existeix si hi ha darrere del criticat un bon pressupost.