Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Algoritmes que ens regeixen

Santiago Justel

Es troben darrere de les notícies que veuen milions de persones cada dia quan obren el Facebook, de les prediccions meteorològiques que detallen el temps que farà hora a hora i la probabilitat de pluja a una setmana vista, de les recomanacions personalitzades de pel·lícules, vídeos o llibres que ofereixen nombrosos portals en línia, de la planificació de solucions de mobilitat i seguretat de les anomenades ciutats intel·ligents… Són els algoritmes, un concepte que s’ha anat introduint cada vegada més en la vida de la gent.

 

No es tracta d’un concepte nou, sinó d’una noció matemàtica —un conjunt ordenat i finit d’operacions que condueix a una solució— que es remunta molt temps enrere.

 

El gran canvi va arribar durant les últimes dècades amb la creació de superordinadors que poden realitzar centenars de càlculs en fraccions de segon. Amb aquest avenç tecnològic, les possibilitats dels algoritmes implementats en ordinadors van esdevenir més espectaculars. Han transformat multitud de sectors, han tret valor a les dades, des del comerç —ajudant a fixar preus de venda o a triar la millor localització per obrir una botiga— a l’agricultura —fent realitat cultius intel·ligents que anticipen possibles problemes en una collita.

 

Des de fa temps, el sector de la publicitat treu un gran partit als algoritmes, amb anuncis personalitzats a partir de l’historial de cerca i de compres de cada usuari, però també amb solucions més sorprenents. Així, és possible trobar, en les abarrotades estacions de Tòquio, màquines expenedores que suggereixen un determinat producte en funció dels trets de cada persona. Per això, no suggerirà la mateixa beguda a una jove esportista que a un senyor que superi els cinquanta.

 

Fa més d’una dècada, el professor nord-americà Cass R. Sunstein reflexionava en el seu llibre República.com sobre els riscos d’una personalització portada a l’extrem, en la qual un sistema intel·ligent permeti a l’usuari rebre una dieta informativa basada totalment en les seves preferències. Sunstein sostenia que, si això fos així, els ciutadans només rebrien continguts que reforçarien la seva visió del món i no informacions que desafiïn les seves maneres de pensar. Així, moltes altres realitats quedarien fora del seu abast i dificultarien l’existència d’experiències compartides per tota la comunitat, necessàries per al funcionament d’una societat democràtica.

 

L’activista d’Internet Eli Pariser incideix sobre aquests riscos en el seu llibre The filter bubble. El 2009 Google va introduir la recerca personalitzada: resultats diferents per a cada persona en funció de diferents variables, entre les quals hi havia l’historial de navegació. Va ser l’inici “d’una revolució invisible en la forma en què consumim informació —diu Pariser—, una revolució que modela la manera en què aprenem, el que sabem i fins i tot com funciona la nostra democràcia”. En rebre resultats personalitzats a mida, cada usuari s’aniria aïllant cada vegada més en la seva pròpia bombolla.

 

Avui, els qui declaren que la seva principal via d’accés a les notícies és Facebook deixen la seva dieta informativa en mans dels criteris establerts pels algoritmes de la xarxa social. Si, segons Pariser, la personalització pot soscavar el propòsit original d’Internet com a plataforma oberta per a la propagació d’idees i tancar-nos en la nostra pròpia bombolla, la solució passaria per abraçar els beneficis de la tecnologia sense obviar-ne les conseqüències negatives.

 

Dels cotxes intel·ligents als motors de cerca d’Internet passant pels diferents projectes de smart cities, darrere de qualsevol procés on es recopilin i es processin dades per obtenir un resultat hi ha un algoritme. Els experts coincideixen que els beneficis o, per contra, els efectes negatius de l’ús d’algoritmes dependran de les intencions amb què es vulguin explotar.

 

* Santiago Justel és professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UIC Barcelona).

 

(Adaptació del reportatge “Algoritmos, la fórmula que rige nuestra vida”, publicat al Magazine de La Vanguardia, el 25 de desembre del 2016.)

 
 
El sentit del temps