Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

El Big Data de les ‘Small Decisions’

Carlos Cosials

Ara fa un any que llegia una entrevista al líder de l’equip de community management d’una empresa de gran consum del ram de begudes alcohòliques, en què es referien a la publicació d’un tweet o post com una “petita campanya”. Aquella lectura, com a mínim, em va impressionar, ja que el meu concepte d’estratègia es referia a decisions amb un abast més enllà de 140 caràcters i un horitzó temporal molt més llunyà. A la vegada, la resta de l’entrevista traslladava a un ambient d’observació constant de les diferents converses i d’urgència per contestar però fent-ho amb “coneixement”.

 

Justament per aquella època, de la mateixa manera que ara torna a passar, aquelles declaracions es feien en el marc d’un esdeveniment que durant aquests dies impacta a la nostra ciutat de Barcelona: el Mobile World Congress i la seva fira annexa d’emprenedoria 4YFN (4 Years From Now). Són dos esdeveniments que converteixen Barcelona en capital del món. Si les Olimpíades van ser fa vint-i-quatre anys i mig –hi havia Internet aleshores?–, aquests congressos, ja recurrents, fa uns quants anys que tenen lloc i, m’atreviria a dir, amb una repercussió similar, sinó més gran.

 

Davant d’aquesta microanècdota i aquest macroesdeveniment, amb quina conjuntura ens trobem? Podríem afirmar que els temps actuals funcionen a un altre ritme, diferent del que sembla que siguem capaços de gestionar, o almenys d’aquell en què ens capacitem, ja que ara la quantitat d’informació, la disparitat i la velocitat de renovació per processar sembla que són fora del nostre abast humà. Aquest fenomen és la conseqüència directa de l’existència d’Internet i de l’abaratiment en l’accés a la informació i de la seva producció digital. L’última baula l’ha introduït la penetració de la tecnologia mòbil i la seva facilitat perquè la producció ubiqua de continguts sigui un acte massiu. Em ve a la memòria aquí ‘la Contra’ de La Vanguardia del 22 de febrer de 2009 en què un expert fotògraf, Joan Fontcoberta, assegurava que “la fotografia ja no és memòria, sinó acte”. De fet Facebook és el lloc d’Internet que, a dia d’avui, acumula més imatges que ningú i no para de créixer.

 

Podríem pensar que aquesta dinàmica s’acaba aquí però el tema estrella d’aquesta edició del Mobile World Congress és el que es resumeix en l’acrònim IoT: Internet of Things. Els avenços tecnològics més grans de la societat s’han produït sota l’empara de l’anomenada mecanització massiva (o “maquinització”, que en diríem), a la qual s’ha arribat per l’adopció de tecnologies que s’adoptaven per a l’eficiència i multiplicació d’aquestes. Des del correu postal, passant per la màquina de vapor, a l’automoció i les telecomunicacions, les organitzacions –fossin o no empreses amb ànim de lucre– les han anat incorporant en els seus processos. Fins avui. ¿Saben que hi ha més targetes SIM de telefonia mòbil instal·lades en dispositius (datàfons, màquines de vending, ascensors, Bicing,…) que en terminals mòbils portats per persones? És a dir que les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) ja no són només un mitjà per intercomunicar persones, actuant com a part de les empreses o com a ciutadans, sinó que estan inserides en la nostra societat de forma capil·lar, i es pot afirmar que avui Internet interconnecta totes les persones i totes les “coses” entre si.

 

Evidentment això suposa que la generació o producció d’informació no serà una cosa exclusivament humana sinó que tots els nodes (persones o elements) connectats a la xarxa seran capaços d’emetre informació, i augmentaran així les fonts d’informació que s’han d’atendre i el conseqüent “soroll” que faran. El IoT és, doncs, una oportunitat molt bona per vendre encara més elements generadors de soroll o, si no, el trànsit de dades necessàries per transportar-lo, negoci substancial dels impulsors més grans del Mobile.

 

Aquest panorama descrit succintament implica un ordre necessari de dades o l’anomenat “Big Data”, que seria la solució per desfer l’entramat que el IoT genera. No obstant això, considerar-lo com l’única solució davant els reptes que se’ns plantegen, em sembla tremendament simplista.

 

Pretendre resumir sota una solució un escenari tan complex com el que se’ns planteja en aquesta digitalització immensa i ubiqua és impossible. En primer lloc, perquè no sé quin és el problema, o dit d’una altra manera, no sé cap a quin model ens dirigim i quin és el plantejament que hem de formular (i no sóc l’únic, ni en persona ni en disciplina, si no es pot llegir l’article Barcelona, on vas?). D’altra banda, perquè la nostra capacitació, passada i actual, no ens dóna per adonar-nos-en, ja que ens hem preparat per a un món previsible, industrial, tot el contrari del món, complicat i de serveis, en què ens trobem. I, en tercer lloc, perquè l’evolució tecnològica (i conseqüentment la de les organitzacions) va a un ritme que invalida el concepte de planificació estratègica, tal com ho vam adoptar en el seu moment. I, que se m’entengui, no estic invalidant-ne el significat sinó com l’apliquem. És a dir, no té sentit (ni destí) per a mi fer una planificació estratègica que tingui un abast, “clàssic”, de tres a cinc anys vista. En canvi, sí que és interessant tenir en compte aquest concepte prenent l’horitzó de validesa d’un setmana o d’un dia. Si no, pregunteu als hotelers com fixen, a dia d’avui, una cosa tan estratègica com les tarifes: es connecten cada matí a un sistema de recomanació de preus que es realimenta de la competència; com la Borsa, un pur negoci de gestió de la informació. Anant una mica lluny però no en aplicació, sàpiguen que algun hotel de Las Vegas pot disposar de fins a 450 tarifes diferents, més que dies en un any.

 

I arribats aquí, tornem al principi: la quantitat d’informació, la disparitat i la velocitat són les tres V que determinen un entorn (tecnològic) de “Big Data”: Volum, Variety i Velocity i la seva aplicació estratègicament tàctica per al dia a dia, en què hem de prendre infinitat de petites decisions i anar corregint, diàriament, el rumb cap a un model difús en el qual l’únic segur és que la complexitat serà creixent i el digital, real, tant com per arribar a fer-se invisible. Com el IoT.

 

* Carlos Cosials Ruiz és codirector del Màster Executive en Business Intelligence i Big Data, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la UIC. CEO & Ambassador de Fantastiq Transmedia Solutions.