Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Continuem millorant

Francesc Homs

Quina universitat volem?

 

És temps de canvi i, quan els vents bufen amb força, no és moment de fugir, sinó de reflexionar per fer-nos més forts i continuar endavant. Així, la universitat, que és ben present als temps, també passa per moments de canvi. Com volem la universitat del futur? Josep Argemí, rector de la UIC de 2001 a 2010 i actual professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica; Jaume Armengou, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat; Francesc Homs, president del Consell Assessor Universitari; i Xavier Amat, president d’Alumni: els hem plantejat aquesta pregunta, i ens han respost. Cadascú des del seu punt de vista.

 

****

 

La UIC avança sòlidament i en la bona direcció. Fa un temps, el rànquing d’universitats que anualment publica El Mundo va posicionar la UIC en la desena posició entre les 27 universitats privades. Ara, per primera vegada, un grau que imparteix la UIC (Odontologia) surt valorat dins els cinc primers graus de tot el sistema universitari.

 

La UIC és una universitat jove, té 15 anys. Va començar l’any 1997 i fa cinc  estava fora del rànquing de les deu millors universitats privades. Ara ja és dins de les “top ten” del sistema universitari espanyol. És un avenç significatiu i, sens dubte, un indicador de la tendència que segueix la trajectòria de la universitat, fruit de l’esforç constant d’una comunitat universitària, professors, alumnes, professionals i empreses, que dia a dia treballen, amb eficiència i amb molta il·lusió, per construir i donar suport a aquest projecte.

 

Aquest avenç també ens ha de fer valorar el bon model de la UIC. Em refereixo a la seva especificitat i personalitat, les quals la societat valora cada cop més. La UIC és avui un projecte universitari d’iniciativa privada, que destaca per la formació universitària personalitzada, a la recerca de l’excel·lència; per l’estreta relació amb professionals privats i empreses; pel seu origen català, però de vocació i projecció internacional, i pel compromís de fer aquesta activitat compatible amb la pràctica d’uns valors identificats amb l’humanisme cristià.

 

Aquesta posició i la bona feina dels professionals que la integren l’estan portant a ser reconeguda i valorada.

 

La UIC ha aconseguit una clara significació internacional, amb un alumnat format en un 13,3% per estrangers de 64 nacionalitats diferents, 443 professors i investigadors, que procedeixen de 19 països del món, i una vinculació molt directa amb el mercat a través de 2.160 convenis amb empreses, principalment ubicades a Catalunya i Espanya, que permeten fer pràctiques i promoure la investigació. La Universitat Internacional de Catalunya té el focus posat en el que avui necessita i demana la comunitat professional i l’empresa, a semblança del que fan avui també la majoria de les universitats europees i americanes de prestigi.

 

Aquesta dinàmica, gestionada amb més de 200 professionals d’administració i serveis, és avui una realitat reconeguda per la societat, tal com posa de manifest el rànquing comentat, i avui ja aporta un elevat índex d’inserció laboral dels alumnes quan acaben els estudis (95%).

 

La tendència d’avui és valorar cada cop més les universitats privades, tal com destaca l’informe anual del Ministeri de Educació en què analitza la demanda de serveis universitaris. Fa 23 anys a Espanya tan sols hi havia quatre universitats privades; avui en són 27. I ja concentren el 13,1% dels estudiants universitaris a l’Estat; és a dir, més de 166.000.

 

Per tant, ens podríem preguntar per on passa el futur de la UIC. Per mi, el futur s’ha de seguir construint en la línia del que ha estat la trajectòria d’èxit seguida fins ara. I, com comparteixo amb el Consell Assessor Universitari de la UIC (CAU), format per 60 persones representatives de la societat civil catalana i que tinc l’honor de presidir, cal prioritzar cinc línies principals de treball:

 

  • Continuar millorant els actuals nivells d’excel·lència educativa.
  • Introduir nous graus i postgraus d’acord amb les tendències i demandes de les empreses d’avui i del futur, en què la interdisciplinarietat i les noves tecnologies marcaran nous continguts educatius.
  • Potenciar la recerca i la innovació.
  • ­Intensificar el caràcter internacional de la universitat.
  • ­Aprofundir en la pràctica dels valors de la UIC.

 

Aquestes són les línies en què treballa el Consell Assessor Universitari de la UIC, amb les quals contribueix a traslladar als òrgans de govern les opinions, suggeriments i sensibilitats de la societat civil catalana, i dóna suport a les accions que van en aquesta direcció.

 

Felicitats, UIC!

 

* Francesc Homs i Ferret és president del Consell Assessor Universitari de la UIC

 
 
Celebrar el fracàs