Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

DAFO de les pimes catalanes

Ramon Bastida

L’anàlisi de la situació actual de les pimes catalanes ens fa reflexionar sobre quines són les principals fortaleses i febleses que tenen en l’actualitat, i quines són les principals amenaces i oportunitats que hauran d’afrontar en un futur proper. L’anàlisi de les pimes té una especial rellevància a Catalunya ja que aquest tipus d’empreses generen el 59,1% del valor afegit brut català, segons les estimacions de l’Anuari de la pime catalana 2017 (PIMEC), que es calcula a partir de les dades de l’INE. Mentre que les grans empreses generen un 36,3% del valor afegit, i l’administració pública, el 4,6% restant.

 

En l’apartat de les fortaleses, les pimes catalanes es caracteritzen per tenir un fort arrelament al territori. Venim d’un període en què semblava que la clau perquè una empresa pogués maximitzar els seus beneficis era deslocalitzar la producció, els serveis d’atenció al client, etc. Aquesta estratègia de deslocalització, seguida principalment per grans corporacions, ha tingut efectes molt negatius per a l’entorn en el qual estan situades aquestes empreses, com per exemple, la pèrdua de llocs de treball en els llocs d’origen d’aquestes empreses, o l’increment dels costos ambientals a causa del transport dels productes des dels països de producció fins als mercats en els quals es comercialitzen, entre d’altres.

 

Les pimes catalanes s’han mantingut molt arrelades al territori on desenvolupen la seva activitat, han donat feina a famílies del seu entorn, han buscat proveïdors propers als centres de producció, etc. Aquesta estratègia ha comportat la creació de valor compartit, que consisteix a obtenir beneficis, però a la vegada, augmentar la riquesa del territori on es situen les empreses. Altres fortaleses destacables de les pimes catalanes han estat l’augment de les exportacions en els darrers anys, fins a convertir-se en la comunitat autònoma espanyola amb un nivell d’exportacions superior. I la bona qualitat dels productes i serveis de les pimes basada en l’ús de matèries primeres de primera qualitat i de buscar la màxima satisfacció dels clients.

 

En l’apartat de febleses, és coneguda la dificultat d’aquestes pimes d’establir acords de col·laboració i aliances que permetin enfortir aquest tipus d’empreses. La dimensió reduïda de les pimes catalanes dificulta que puguin fer inversions que requereixin una gran quantitat de recursos econòmics, o assumir nivells elevats de riscs. En aquest sentit, els acords i les aliances entre empreses són un model de col·laboració molt eficaç en els àmbits de la comercialització, producció, etc. Aquesta estratègia obliga les empreses a tenir més flexibilitat i adaptabilitat, però alhora, els permet plantejar-se reptes que no serien possibles sense aquests acords. Altres febleses de les pimes són la dependència de les fonts de finançament bancàries. Tot i que els darrers anys s’ha produït una reducció de l’endeutament amb tercers de les pimes, aquest segueix estan molt concentrat en la banca. Aquest fet resta autonomia financera a les empreses.

 

Finalment, la pime catalana presenta un nivell de professionalització millorable. És fàcil trobar treballadors realitzant diferents tipus de tasques sense, o amb poca, relació amb la seva formació. Els programes de formació o l’externalització d’algunes tasques poden ser solucions per millorar la productivitat de l’empresa.

 

Les pimes catalanes s’enfronten a diverses amenaces que poden dificultar la seva evolució positiva. Un factor clau perquè les empreses puguin dur a terme la seva activitat és disposar d’unes bones infraestructures. Per tant, són importants les inversions en infraestructures. En el cas de les pimes, aquest factor encara és més rellevant perquè aquestes empreses sovint es troben situades en el territori, i necessiten bones comunicacions per transportar els seus productes.

 

Una altra amenaça és la creació de noves empreses que ofereixen serveis en línia, i que competeixen directament amb pimes que no n’ofereixen. En aquest sentit, la innovació tecnològica pot convertir-se en una amenaça important per a les pimes que estan en sectors que poden transformar-se. Tot i això, per a les empreses que han sabut adaptar el seu model de negoci a les noves tecnologies, la innovació tecnològica ha passat de ser una amenaça a una oportunitat.

 

La digitalització és un repte a l’abast de la majoria d’empreses. Permet automatitzar processos que tenen un valor afegit baix per a l’empresa, i reduir-ne els costos. La digitalització va molt lligada a la innovació tecnològica de l’empresa, per aquest motiu, a més de la disminució de tasques administratives i la reducció de costos, també permet entrar en una fase d’ús de noves tecnologies. L’ús d’eines de finançament alternatives a la banca tradicional és un altre dels reptes que tenen les pimes catalanes.

 

Així mateix, la diversificació de la cartera de finançament de les empreses és un mètode per enfortir la seva autonomia financera. Actualment, existeixen empreses que ofereixen serveis financers en línia com les plataformes de préstecs online (crowlending), o les empreses de gestió de rebuts, entre d’altres, amb uns costos competitius i un grau de flexibilitat important. L’últim repte important de les pimes és augmentar el nivell d’innovació. En un món dels negocis en evolució constant, les pimes que vulguin assegurar-se el futur han de pensar, constantment, a oferir nous productes o serveis que cobreixin les necessitats dels seus clients.

 

* Ramon Bastida és professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials (UIC Barcelona).