Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

El sentit del temps

Alfonso Méndiz

 

Vivim en una societat castigada per la pressa. Vivim el temps sense gaudir-lo, en la seva dimensió més agònica, sempre inquiets per la “manca de temps”, per l’angoixant experiència que el temps se’ns en va. I intentem captar-lo en les vivències actuals, sovint sense percebre “el sentit del que és actual”.

 

Els plans d’estudi de la nostra facultat formen els estudiants en la comprensió de l’actualitat: l’actualitat en la política, en la sociologia, en la cultura, en l’art, en la tecnologia. I, des del principi, se’ls ensenya que el que és actual no és necessàriament l’última moda, per atractiva que sigui. El que és actual no és allò efímer i transitori, sinó el que avui configura el món. Així doncs, pot ser actual una cosa que es va escriure fa temps, i completament desfasada una cosa que s’ha publicat fa unes hores.

 

Per il·lustrar aquesta idea, i evidenciar l’experiència de la mateixa temporalitat, acostumo a citar als meus alumnes el paràgraf següent: “No tenim poc temps, sinó que en perdem molt. La vida que se’ns regala és prou llarga, i tots hi podem fer grans coses, si la fem servir bé; però si la malbaratem a caprici, si no la consumim en un projecte que doni sentit a l’existència, quan finalment ens encalça el temps, ens adonem que s’ha evaporat una vida que ni tan sols havíem entès que estava passant: no rebem una vida curta, som nosaltres els que la fem breu”. Els alumnes se sorprenen quan els dic que aquesta frase la va escriure Sèneca fa dos mil anys!, i que és increïblement “actual”. Ho és tant, que es podria haver publicat a la premsa aquesta mateixa setmana.

 

“No rebem una vida curta…”. Els ho deia, als acabats de graduar que començaven la carrera professional: “Aprofiteu les vostres vides —carpe diem—, no les malbarateu! Espremeu al màxim els vostres talents. Deixeu, darrere cada pas que feu, un solc ample i profund que il·lumini el món amb la vostra paraula i les vostres imatges”. Perquè el temps és dels qui somien; dels qui somien molt i alt. No ens podem deixar dominar pel desencís que avui regna en la nostra cultura. Com advertia Richard Kapucinsky, un dels grans teòrics del periodisme: “Aquest no és un ofici per a cínics”.

 

No, no ho és. I per evitar la temptació del cinisme i del desencant, crec que és molt important cultivar la formació contínua, dedicar temps a les lectures reposades. Davant del reclam incessant de piulades, missatges electrònics, whatsapps i emoticones de tot tipus, avui més que mai hem de recuperar la lectura profunda, assossegada, que ajuda a entendre i a pensar, a mirar el món amb una nova mirada. Com deia un important editor de diaris: “Si tens temps, llegeix premsa. Si tens poc temps, llegeix revistes. I si no tens gaire temps, llegeix llibres”.

 

Llegir coses que deixin petja, que valguin la pena. I tornar-hi de tant en tant. Si no mereixen una segona lectura, és que tampoc mereixien la primera. També en això resideix la saviesa del temps.

 

Quan Caront ens convidi a pujar a la seva barca, i sapiguem amb certesa que la nostra vida s’ha acabat, no ens preguntaran si vam fer coses interessants o urgents. Ens preguntaran si vam tenir cura de les importants: la família, les amistats, les creences i els valors; la feina ben feta, el projecte de vida, la solidaritat… Cap d’elles ens crida l’atenció, cap d’elles sol ser urgent o atractiva. Però totes donen sentit a la nostra vida. I reservar per a elles, cada dia, la millor part de la nostra jornada és sens dubte la garantia d’haver aprofitat el temps.

 

* Alfonso Méndiz és el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UIC Barcelona).