Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Escac a Europa?

Carlos Espaliú

Amb motiu de la celebració del dia d’Europa i transcorregudes unes setmanes des dels sagnants atemptats de Brussel·les per l’autodenominat Estat Islàmic o Daesh, els atemptats de París de fa uns mesos, i davant les noves notícies que alerten de l’enviament de petits ordres per atemptar en el nostre territori, cal reflexionar sobre aquests esdeveniments en l’actual context europeu.

 

Atès el simbolisme de Brussel·les, ¿constitueixen aquests atemptats una mena d’escac a Europa o al procés d’integració europea? El risc, per descomptat, és alt; en vista de la fortalesa i crueltat d’aquests terroristes. Però estic segur que aquesta guerra s’acabarà guanyant, ja que l’enemic, encara que molt poderós, es pot vèncer amb determinació i afany. Per tant, aquest escac a Europa que planteja Daesh no serà un escac i mat.

 

Molt més preocupant que l’enemic de fora, és, segons la meva opinió, l’enemic de dins. En efecte, la Unió Europea s’enfronta a una altra situació d’amenaça. Si s’accepta el símil escaquista, estaríem davant d’un nou escac, que serà més difícil de vèncer. Em refereixo a l’alarmant pèrdua de valors que respira Europa i les nostres societats, que entre altres moltes coses es manifesta en què la solidaritat entre estats europeus està deixant de ser un valor fort. En són exemple el drama del rebuig als refugiats, la possible sortida del Regne Unit de la Unió o el resultat negatiu del recent referèndum a Holanda sobre l’acord de la Unió amb Ucraïna, que per a alguns anticipa un Nexit o la marxa d’Holanda de la UE.

 

Aquests esdeveniments anuncien una crisi interna, de valors, extremadament perillosa. Les civilitzacions no cauen pels enemics de fora, sinó per la seva debilitat interna. Sens dubte no il·lusiona gens als ciutadans el missatge de l’actual Comissió Europea centrada gairebé exclusivament en aspectes econòmics i amb escassos resultats fins al moment. La integració europea necessita un retorn als valors, una nova narrativa que fomenti la cultura, la recerca de la nostra identitat com a europeus. Sense oblidar l’economia, això és el que realment enfortirà l’ànima d’Europa. Si no, el debilitament de l’ànima portarà la mort i, aleshores sí, arribarà a produir-se l’escac i mat final.

 

* Carlos Espaliú Berdud és director de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus de la UIC Barcelona. Aquest article va ser publicat a La Vanguardia, el mateix 8 de maig de 2016

 
 
Savis 2.0