Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Que fàcil és desinformar!

Enrique Banús

Europa ha votat. Bé, una part dels europeus, alguns dels europeus, no molts dels europeus, han votat. La premsa a Amèrica Llatina ha seguit, més o menys, les eleccions. Era jornada electoral a Colòmbia. Interessava molt més. Lògic. També a Ucraïna. I també interessava més. S’entén. Hi ha conflicte. El vencedor és el “rei de la xocolata”…

 

A Europa no hi ha conflicte. Ni “reis de la xocolata”, sinó candidats molt “de tota la vida”. Però sempre es pot buscar algun aspecte… “que interessi més”. Clarín (Buenos Aires) comenta el “fort avanç de la ultradreta al Parlament Europeu”. Per El Tiempo (Bogotà) no passa desapercebut el “sisme electoral a la Unió Europea per avanç de la ultradreta”.

 

Però es pot afinar més: El Comercio (Lima) anuncia: “Neonazis entren al Parlament Europeu per primera vegada”. El Mercurio (Santiago de Xile) encara concreta més: “Neonazis alemanys aconsegueixen un escó europeu”.

 

No són frases perdudes enmig d’una anàlisi: són “el” titular en l’edició digital d’aquests diaris el mateix dia de les eleccions o l’endemà.

 

Certament: l’avanç de la ultradreta a França és alarmant. I ha d’entrar en una anàlisi seriosa. Això del neonazi ja té un altre caire. ¿És que un diputat, per molt extrem que sigui (i encara s’aliï amb els pocs grecs i danesos més o menys afins) aconseguirà res en un Parlament de més de 700 diputats? Però, en realitat, aquesta no és la qüestió.

 

Perquè quedi clar: el NPD (el partit neonazi alemany) és una organització amb un missatge repugnant. I a Alemanya es debat fa temps la possibilitat i l’oportunitat de prohibir-lo. Però no ha entrat el diputat, per primera vegada, perquè el seu partit hagi experimentat un ascens fulgurant fins a aconseguir un 1% dels vots. No, és simplement que Alemanya ha canviat la seva llei electoral i ja no cal aconseguir un percentatge mínim per entrar al Parlament. Així, n’hi ha d’altres, de nous: a més dels “Pirates” o la minoria danesa, el Partit dels Protectors dels Animals, el Partit de la Família, el Partit Ecològic-Democràtic o el curiós “Partit pro Treball, Estat de Dret, Protecció dels Animals, Promoció de les Elits i Iniciativa Democràtica de Base”.

 

Si s’omet aquest petit detall, tot es desfigura. A això se li pot dir “manipulació de la informació”?

 
 
El rei abdica