Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Per a un món més competitiu

Maria Mut

Fa uns mesos vaig llegir en el diari que els dobles graus han irromput amb gran força en el panorama acadèmic i ocupen les primeres posicions de les carreres amb més exigència acadèmica. Així mateix, el diari assenyalava que la demanda d’aquest tipus de graus ha experimentat un creixement important i per tant, la majoria d’universitats n’ofereixen diferents programes.

 

Aquesta nova realitat comporta que tota la comunitat universitària en prengui consciència. Per això, la universitat ha de procurar un producte de qualitat i prestigi acadèmics, en què professorat i personal incorporin la transversalitat i la flexibilitat quan desenvolupin la seva tasca i els estudiants sàpiguen que a l’hora de competir en el difícil mercat laboral actual, els ocupadors valoren en gran mesura la dedicació i l’esforç dels estudiants de doble grau i que els seus futurs competidors són cada vegada més conscients d’aquest fet. Per això, ha crescut tant la demanda de dobles titulacions i no és difícil pronosticar que seguirà creixent durant els propers anys.

 

Ara bé, no tot són flors i violes: estudiar un doble grau no és senzill, comporta “dobles colzes”, una despesa econòmica important i la renúncia de temps de lleure, és a dir, l’estudiant –i generalment la seva família– han de fer sacrificis; però indubtablement la inversió val la pena, els beneficis es multipliquen ràpidament, ja que l’estudiant obté una doble titulació en relativament poc temps, gràcies a la complementarietat dels estudis.

 

D’altra banda, a més dels coneixements teòrics, els dobles graus aporten l’adquisició d’un ampli ventall d’habilitats i capacitats que enriqueixen el perfil de l’estudiant. Per destacar-ne només un: vivim en un món interdisciplinari, les persones no ens enfrontem a decisions purament econòmiques o polítiques ni resolem qüestions purament jurídiques, la realitat és molt més complexa i normalment les decisions i les qüestions que tractem diàriament incorporen aspectes molt variats: econòmics, ètics, socials, polítics, jurídics, etc. D’alguna manera, podríem dir que els dobles graus ensenyen una “realitat més real” o almenys més complerta.

 

Ara bé, davant del boom dels dobles graus, l’àmplia oferta que existeix actualment i les múltiples combinacions, l’estudiant corre el risc de saturar-se. Per tant, ha de fer una bona tria, ha d’exigir qualitat i no pot oblidar-se de la coherència i la complementarietat de les dues titulacions. En aquest sentit, ha d’escollir una institució seriosa, titulacions consolidades i fugir d’invents escurabutxaques. D’aquesta manera, els programes docents han de ser dinàmics, procurar un ritme progressiu d’estudi i ser assequibles, els horaris han de ser factibles i sobretot han d’evitar la repetició de les matèries.

 

En l’àmbit de les lletres, del qual tinc un coneixement i experiència més amplis, la complementarietat i la coherència de disciplines com Dret-Humanitats, Dret-ADE, ADE-Humanitats, Periodisme-Humanitats o Educació-Humanitats és innegable. En l’àmbit de les ciències, algunes combinacions que em semblen molt destacables són Farmàcia- Nutrició, Infermeria-Fisioteràpia, Medicina-Humanitats o Enginyeria-ADE.

 

A més, crec que la doble titulació és molt interessant perquè busca que l’estudiant incorpori al seu perfil una doble dimensió ètica i crítica que li permeti créixer com a professional i com a persona. En definitiva, els dobles graus no haurien de crear robots, sinó persones amb un ampli coneixement que siguin capaces d’aplicar-lo amb seny.

 

* Maria Mut Bosque és professora de Dret Internacional i Comunitari de la UIC i Research Fellow ICS, School of Advanced Studies, University of London