Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La universitat del futur

Josep Argemí

Quina universitat volem?

 

És temps de canvi i, quan els vents bufen amb força, no és moment de fugir, sinó de reflexionar per fer-nos més forts i continuar endavant. Així, la universitat, que és ben present als temps, també passa per moments de canvi. Com volem la universitat del futur? Josep Argemí, rector de la UIC de 2001 a 2010 i actual professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica; Jaume Armengou, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat; Francesc Homs, president del Consell Assessor Universitari; i Xavier Amat, president d’Alumni: els hem plantejat aquesta pregunta, i ens han respost. Cadascú des del seu punt de vista.

 

****

 

No hi ha dubte que si ens fan aquesta pregunta el que primer ens passa pel cap és veure la UIC al lloc més destacat dels rànquings mundials d’universitats, pel fet que això suposa un reconeixement d’excel·lència en l’àmbit internacional.

 

Si bé això pot ser un desig ben legítim, si repassem els principis fundacionals de la UIC, desenvolupats en el denominat ideari, veurem que ocupar els primers llocs d’aquestes classificacions no ens assegura haver assolit el que els seus fundadors pretenien. En efecte, als rànquings hi ha aspectes tan relatius com el nombre de premis Nobel que ha rebut la institució o el nombre de laboratoris o d’alumnes internacionals.

 

La UIC aspira fonamentalment a formar bons ciutadans en tots els sentits: professionals ben preparats per aportar a la societat un treball creatiu, eficaç i ben fet, amb competència i esperit de servei; persones solidàries, capaces de dedicar una part del seu temps o del seu patrimoni als més necessitats, i amb una visió transcendent de la vida. Per tant, tot hauria de girar al voltant d’aquests objectius. A partir d’aquí, podríem anar configurant el que els experts en plans estratègics anomenen visió.

 

Jo voldria una universitat sostenible, amb un nombre d’alumnes que permetés la reinversió dels recursos en la millora contínua de la docència i de la formació, per tal d’alimentar un cercle virtuós en el qual el prestigi social anés creixent progressivament.

 

M’imagino uns professors exemplars en el camp personal i de la docència que, al mateix temps, fan una bona tasca de recerca, amb més o menys dedicació segons les seves circumstàncies, però en fan, i que en el cas de les titulacions específicament professionalitzadores dediquen una part del temps a l’exercici de la professió. Sense la creació de coneixement i sense la presència en el món professional i laboral d’aquesta mateixa àrea de coneixement és difícil fer una docència viva.

 

Per últim, també voldria que, com a conseqüència de tot això, el prestigi de la UIC i, per què no, la seva presència en els rànquings d’universitats siguin cada dia més notables. Que la internacionalitat no només la trobem en el nom sinó també en el nombre d’estudiants que vénen de fora; i que la transferència de coneixement de la UIC al món empresarial i a la societat es desenvolupi progressivament.

 

Són aquests, sens dubte, uns reptes ambiciosos; un camí gens fàcil però sí assequible: som plenament conscients que qualsevol caminada feixuga comença per un primer pas, acompanyat de la constància en l’afany i amb una il·lusió que cap retrocés ni contratemps fan defallir.

 

* Josep Argemí és director de l’Institut  d’Estudis Superiors de Bioètica, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Rector emèrit de la UIC.

 
 
Continuem millorant