Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Marca Barcelona. Llums i ombres

Marta Crispí

7.571.766 de turistes han visitat Barcelona el 2013, el 80 % estrangers. Aquesta xifra tan eloqüent revela la força i el dinamisme de la marca Barcelona i el seu atractiu des del punt de vista internacional. Però quines són les claus de l’èxit? Turisme de Barcelona acaba de fer públic un informe amb les valoracions dels turistes. Amb una qualificació mitjana de satisfacció de 8,42, els turistes destaquen l’oferta arquitectònica de la ciutat, amb un 9,21; l’oferta cultural, amb un 8,82; i el caràcter dels ciutadans, amb un 8,71.

 

I és que Barcelona ha aconseguit definir la seva identitat en l’imaginari col·lectiu des del ja llunyà 1992, quan els Jocs Olímpics la van fer brillar a les pantalles televisives d’arreu del món. Barcelona és, des d’aleshores, sinònim de cultura, simbiosi de patrimoni històric i avantguarda. Una imatge ben construïda i amb un skyline fàcil d’identificar: la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Pedrera, Santa Maria del Mar, la catedral… i no passem per alt que és una ciutat que duu al seu ADN dos colors universals, el blau i el grana. Un Barça que és per si mateix una marca de prestigi. No és, doncs, una casualitat que el museu del club sigui el més visitat de la ciutat, amb un milió i mig d’usuaris el 2012, el segon de Catalunya, darrere dels de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

 

Internacionalment parlant, completa i projecta la ciutat la rica i variada programació que ofereixen festivals ben consolidats. Així, el Sonar, el Primavera Sound, el Saló del Còmic, el Grec, el Loop i el Swab, entre d’altres, captiven públics molt diversos i contribueixen a l’encant cosmopolita de Barcelona. Són el contrapunt ideal als turistes de perfil patrimonial.

 

Llums, i ombres, perquè l’aparent bona oferta cultural amaga profundes asimetries. A hores d’ara, Barcelona no pot competir amb la programació expositiva de les grans ciutats europees, tot i les seves valuoses col·leccions museístiques i el prestigi de les institucions. La situació econòmica i política i la mateixa estructura de gestió impedeixen apostar per propostes agosarades i amb una amplitud de mires que enriquirien, primer de tot, la ciutadania, factor clau de la marca Barcelona.

 

I si continuem fixant-nos en la programació, però ara en la dels grans equipaments d’arts escèniques, val la pena tenir en compte que les propostes són igualment variades. Aquest plantejament reflecteix prou bé la personalitat de Barcelona, amb un públic que gaudeix de produccions d’avantguarda però també de posades en escena de tall més clàssic, cartelleres que són un valor afegit de l’oferta cultural barcelonina malgrat que resultin poc visibles als consumidors estrangers de la marca Barcelona. Una nova asimetria.

 

Aquesta marca, bastida sobre la imatge de cultura, es complementa amb altres atractius: l’oci i l’entreteniment, el comerç, l’encant d’una ciutat mediterrània oberta al mar. Però, no ho oblidem, la clau mestra per mantenir la qualitat i la sostenibilitat de la marca és la cultura. I, tot i els esforços, en cara queda un llarg camí fins a assolir el perfil de les grans ciutats europees que exerceixen un fort lideratge en cultura.

 

El potencial existeix. Dirigents, agents i ciutadania hem de continuar treballant per millorar i completar la marca. Una marca que ha de ser sostenible, que s’ha de basar en la qualitat de les propostes, amb una visió més integrada i coherent de tot el seu potencial, amb una posada en valor d’agents encara poc visibles i amb un major grau de consciència dels “límits” que no es poden transgredir.

 

* Marta Crispí és directora del Màster en Gestió Cultural de la Facultat d’Humanitats de la UIC.