Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Savis 2.0

Javier Junceda

L’expansió de les xarxes socials ha tornat el protagonisme a les lletres. S’ha tornat a escriure, cosa que s’ha de celebrar. Qui més qui menys ho fa diàriament, a través de les diferents plataformes o aplicacions. La immediatesa dels missatges força sovint respostes igualment ràpides, de manera que ens hem convertit en usuaris obsessius dels teclats.

 

Aquest ús del llenguatge, però, ha comportat coses no tan grates i en les quals avui m’agradaria aturar-me: la sobtada proliferació de saberuts i experts en tot i en res.

 

En aquest nou pati de veïns avui regnen els opinadors que dominen els secrets més insondables de la humanitat. Després de qualsevol notícia o article, sovint vénen els comentaris espontanis, alguns d’aurora boreal. És indiferent la matèria: des de l’ordinador de la sala d’estar del vuitè C, escala esquerra, bloc A, de la urbanització X, surten de cop i volta al ciberespai frases de contingut vacu tot i que disfressades d’erudició wikipèdica, si no insults covards o frases gruixudes protegides per l’anonimat. El saldo actual de l’ús de les noves tecnologies en aquestes matèries em sembla que s’inclina més cap a aquests camins que no pas cap a les aportacions valuoses, que per descomptat existeixen.

 

El sil·logisme aquí és clar: qui té accés a Internet en té al món del coneixement, de manera que qualsevol pot escriure la bajanada més notable sense que li pugin els colors, entre altres coses perquè ningú li esmenarà la plana i si algú gosa fer-ho de seguida es convertirà en l’enemic odiós que l’únic que pretén és denigrar gratuïtament.

 

Aquesta realitat no és estrany que provingui de les tertúlies televisives o radiofòniques, on es reuneixen diàriament persones per dissertar d’assumptes que no necessàriament coneixen. El que comenten, encara que constitueixin autèntics disbarats, es consumeix a granel pel personal, i trivialitzen cada vegada més assumptes, per més que siguin controvertits tècnicament, ja que els converteixen en matèries opinables.

 

Com és natural, no tenim prou preparació per abordar tots els temes amb un mínim de rigor. Pensar d’una altra manera ho trobo d’una gran insensatesa. Per això, igual que hi ha moderacions en moltes webs per evitar la perpetració d’il·lícits, penso que n’hi hauria d’haver altres per limitar els espais als mínimament acceptables. O simplement impedir la participació en les matèries que no siguin generals o abstractes, atès el pèssim nivell que hem assolit.

 

El dret fonamental a la llibertat d’expressió és un enorme èxit de les societats democràtiques, però no empara ni l’insult gratuït ni la ignorància supina, per més que es vesteixi de seda. Una cosa és opinar i una altra fer el ridícul, de manera que farem bé d’aprendre’ns la lliçó i parlar o escriure només quan sapiguem almenys de què va la cosa.

 
 
Escac a Europa?