Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Suïssa es tanca a la Unió Europea

Maria Mut

Les relacions entre Suïssa i la Unió Europea revesteixen certa singularitat. El país helvètic és membre de l’Associació Europea del Lliure Canvi o Associació Europea del Lliure Comerç –més coneguda per les sigles en anglès (EFTA)–, que actualment té quatre membres: Suïssa, Liechtenstein, Noruega i Islàndia. No obstant això, la singularitat suïssa rau en què l’EFTA forma part de l’anomenat Espai Econòmic Europeu (EEE), però amb l’excepció de Suïssa que va decidir no ser-hi, a través d’un referèndum celebrat el desembre de 1992.

 

Recordem que l’Acord que va crear l’EEE va entrar en vigor el primer de gener de 1994, i permet als Estats membres i als de l’EFTA participar en la majoria dels sectors del mercat interior de la UE, sense haver de ser-ne membres. Actualment, com que Suïssa no hi és, les relacions amb la Unió Europea es regeixen per més d’un centenar de tractats bilaterals sectorials que, a la pràctica, inclouen gran part de les disposicions que regeixen a l’EEE, especialment pel que fa a les quatre llibertats bàsiques: lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis.

 

Així mateix, tant Suïssa com la resta d’estats de l’EFTA són dins de l’anomenada “zona Schengen”, que suposa principalment l’eliminació dels controls fronterers sistemàtics, reforçant, a la vegada, les fronteres externes. En el cas de Suïssa, la seva participació es va aprovar via referèndum el 2005, però va haver d’esperar tres anys més, al desembre de 2008, perquè fos efectiva. També és important recordar que Suïssa i la UE van signar un acord de lliure circulació de persones, que va entrar en vigor el primer de juny de 2002 i, el febrer de 2009, els ciutadans suïssos van votar favorablement a fer-la extensiva als estats que recentment s’havien incorporat a la Unió Europea, Romania i Bulgària.

 

De tot això es dedueix que les relacions entre la Unió Europea i Suïssa han estat fluides i intenses. Ara bé, fa poques setmanes, el país helvètic ha anunciat que els seus ciutadans havien aprovat, per poc més del 50 %, la iniciativa impulsada pel partit suís, Unió Democràtica de Centre, de lluitar “contra la immigració massiva”. El que es pretén, a l’hora de la veritat, és recuperar la gestió de la política d’immigració, fent-la més d’acord amb els “interessos econòmics globals de Suïssa”, és a dir, limitant la immigració i reintroduint quotes d’entrada a estrangers, especialment perjudicials per als ciutadans de la Unió Europea. Cal tenir en compte que més d’una quarta part dels ciutadans suïssos són immigrants. De fet, cada any, 80.000 nous ciutadans de la UE s’estableixen a Suïssa, la majoria procedents d’Alemanya, seguits d’Itàlia i França. La notícia sorprèn perquè Suïssa és un país ric, on el percentatge mitjà d’atur durant el període 1995-2014 és del 3,35 % (fins a un mínim històric de l’1,60 % el novembre del 2000).

 

Malgrat tot, aquest país ha continuat en la mateixa línia i ha decidit no signar el protocol pel qual fa extensiva la lliure circulació a Croàcia –recentment incorporada a la Unió Europea–, per entendre que és contrari a la voluntat de la majoria dels ciutadans suïssos, que així ho van manifestar en referèndum. La Unió Europea, per la seva banda, ha emprès la primera mesura, i ha suspès les negociacions per adherir-se al programa Erasmus+ –del qual, en el període 2011-2012, es van beneficiar 2.600 estudiants suïssos– i al nou Programa Marc de Recerca i Innovació, Horitzó 2020, que distribuirà 80 mil milions d’euros en set anys (fins al 2020), a l’espera que rectifiqui la seva política pel que fa a la lliure circulació de persones, que és la pedra angular dels acords que regeixen entre les parts. Suïssa, per la seva banda, el 20 de febrer va assegurar davant la Comissió Europea que vol complir amb els acords pactats i que vol reprendre el diàleg amb els Vint-i-vuit, i alhora ha recordat que disposa de tres anys per convertir en llei els resultats del seu vot sobre la immigració.

 

No hi ha dubte que, si segueix en aquesta línia, les estretes relacions entre Suïssa i la Unió Europea es veuran seriosament perjudicades. La restricció de lliure circulació de persones, tal com hem vist en els programes de recerca i d’educació, no només afectarà els immigrants que rep aquest país, sinó també tindrà conseqüència per als ciutadans suïssos i per a la seva economia, ja que, tal com va advertir el 2013 el president de la Comissió Europea, la limitació de la lliure circulació de persones comportaria per a aquest Estat la pèrdua de l’accés privilegiat al mercat interior de la Unió Europea, de manera que les pèrdues en termes econòmics serien incalculables.

 

D’acord amb les dades del Ministeri d’Afers Exteriors del govern federal suís, els principals socis comercials de Suïssa són estats membres de la Unió Europea. El primer, i a molta distància de la resta, és Alemanya, que el 2010 era seguit, en ordre decreixent, per Itàlia, França, Països Baixos, Estats Units i el Regne Unit. El 2009, el 59,7 % de les exportacions suïsses es van destinar a països membres de la UE, i el 78 % de les importacions d’aquest país van procedir d’estats membres de la UE. La importància comercial de Suïssa per a la UE també és rellevant: segons les dades publicades per la Comissió Europea, en el rànquing de socis comercials de la UE –sense tenir en compte els països membres de la UE–, el 2010, d’un total de 208 estats, Suïssa ocupava el quart lloc d’aquesta classificació.

 

Tampoc podem deixar de banda la incertesa política que aquesta decisió genera, perquè el referèndum de 2014 anul·la sense més ni més tots els anteriors, que eren favorables a seguir els acords pactats, assegurant la lliure circulació de persones, i fins i tot estenent-la a Romania i a Bulgària i, la incertesa jurídica també hi és present, ja que aquest referèndum habilita Suïssa a incomplir les obligacions internacionals contretes amb la UE, ja que Suïssa, igual que qualsevol estat del món, està obligada a complir amb els acords que pacta, inclòs l’acord de lliure circulació.

 

Finalment, la proposta suïssa concedeix a la Unió Europea un termini límit de tres anys per renegociar l’acord de lliure circulació. L’últim episodi amb Croàcia no sembla el lloc idoni per renegociar els termes d’aquest acord, i dubto que si no s’aconsegueix la modificació, l’acord quedi anul·lat sense més conseqüències per a aquest país, a més de suspendre els programes en investigació i educació.

 

* Maria Mut Bosque és professora de Dret Internacional i Comunitari de la UIC i Research Fellow ICS, School of Advanced Studies, University of London

 
 
OVNI