Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La tecnologia empobreix el llenguatge?

Ricardo M. Jiménez

Recordeu l’argument de la pel·lícula Lo Imposible? Les plàcides vacances a Tailàndia d’un matrimoni i els seus tres fills es converteixen en un infern quan un gegantí tsunami envaeix el recinte de l’hotel on s’allotjaven. En reflexionar sobre l’impacte de la tecnologia en la vida diària em ve a la memòria aquesta pel·lícula. Estem una mica desbordats, com el matrimoni de la pel·lícula, davant de tanta novetat tecnològica i necessitem un arbre al qual aferrar-nos per saber cap a on anem.

 

Vegem algunes dades d’aquest tsunami tecnològic. Una de cada tres persones —i la meitat tenen menys de 26 anys— consulta el mòbil cada vegada que té cinc minuts lliures, segons l’informe del 2015 de la Fundació Telefónica sobre la Societat de la Informació a Espanya. Un estudi de Gloria Marks, catedràtica de la Universitat de Califòrnia, conclou que revisem el correu electrònic una mitjana de 74 vegades al dia. Una altra dada que el lector d’aquest article corrobora: en els concorreguts carrers de les nostres ciutats, a més d’esquivar fanals i turistes, ara també convé evitar els nombrosos vianants-lectors de telèfons mòbils. En fi, el fet que prestem molta atenció a la pantalla és una realitat.

 

Acostuma a donar-se una altra circumstància relacionada amb l’ús de la tecnologia: es diu que escrivim pitjor des que ens comuniquem per missatges de text i escrivim a les xarxes socials. S’han publicat estudis que analitzen la influència de l’ús d’internet i dels telèfons mòbils en el llenguatge, però no ens aturarem a comentar-los ara. Tan sols assenyalaré que una persona, si redacta correctament, sap canviar de registre i utilitza emoticones i abreviatures en un correu electrònic o en un missatge telefònic. Si el lector es pregunta què és el registre, li responc que es tracta d’un ús lingüístic determinat pel context immediat de producció d’un discurs (com el defineix el Diccionari de termes del Centre Virtual Cervantes). En un correu electrònic de presentació per demanar feina cal utilitzar un registre formal; en canvi, en un missatge escrit per telèfon per quedar amb un amic, es fa servir un registre informal. Però el propòsit d’aquest article va per un altre camí.

 

Em temo que el problema de la relació entre el llenguatge i la tecnologia se centra en prestar atenció. Un succés recent il·lustrarà aquesta tesi.

 

Explica un periodista de La Vanguardia (17 de juliol) que els russos van llançar un ciberatac a l’entorn de la candidata Hillary Clinton, el 19 de març del 2016. John Podesta, cap de campanya de Hillary Clinton, va rebre un correu electrònic, aparentment inofensiu, signat per l’equip de Gmail. Va aparèixer un avís de Google i una assistent de Podesta ho va consultar amb els serveis informàtics del partit. Li van respondre que canviés urgentment la contrasenya, però, en comptes de dir-li que era un missatge sospitós, li van dir el contrari pel simple fet que es van menjar una i. “El correu és legítim”, van escriure, quan volien dir “il·legítim”. Podesta va canviar la contrasenya però va obrir el correu, i per aquí els russos van entrar a l’abordatge de tot el sistema informàtic relacionat amb el Partit Demòcrata i la campanya de Hillary Clinton. El redactor del correu no va prestar l’atenció suficient quan va escriure l’escrit ni quan el va repassar.

 

Deia Pedro Salinas que “no hi haurà ésser humà complet, és a dir, que es conegui i es doni a conèixer, sense un grau avançat de possessió de la seva llengua”. I és una veritat irrefutable, però en els temps que corren convé apostar també pel silenci, la lentitud, la contemplació, la reflexió personal per saber prestar atenció i emprar el llenguatge adequadament.

 

* Ricardo-María Jiménez-Yáñez és professor de la Facultat d’Humanitats i de la Facultat de Dret (UIC Barcelona)

 
 
És culpa meva
El sentit del temps