Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

Temps de canvis accelerats

Carlos Cosials

Vivim temps de canvis: no ho podem negar. Uns canvis que es perceben profunds, radicals, arrelats als aspectes més intrínsecs de la societat. Potser destacaríem els canvis en la comunicació —allò que ens fa més humans i diferents de la resta d’animals—, i en el capitalisme, entès com la forma econòmica amb què oferim sostenibilitat alimentària. Ho va dir, també, sense anar més lluny, Joaquín Estefanía a El País, en l’article titulat “¿Matará Uber a Schumpeter?” (5 de juny del 2017), en què l’autor apunta clarament als canvis econòmics i socials que albiren les “noves” plataformes digitals: noves pel fet que senzillament pretenen desbancar les que ja existeixen —tot i que s’entesten a utilitzar l’anglicisme marketplace, amb la intenció de suavitzar-ne el propòsit real—, i posicionar-se al bell mig de les negociacions habituals entre els que fan ofertes i els que les demanen.

 

Aquests exemples són una mostra dels impactes que estan afectant les empreses tradicionals, que les obliga a transformar-se per adoptar moltes de les pràctiques que les noves empreses emergents (start-up) ja estan aplicant des de fa temps. Les pràctiques flexibles, que atorguen agilitat i una ràpida escalabilitat, així com la seva digitalització original estan creant noves formes d’organització i producció sota el paraigua de la transformació digital, és a dir, el condicionament de digitalitzar-se completament està obligant les organitzacions a transformar-se de dalt a baix. De fet, és simptomàtica la lluita que estan duen a terme els dos gegants nord-americans de la distribució, Wallmart i Amazon, o, sense anar tan lluny, la que hi ha entre El Corte Inglés i Amazon.

 

Encara recordo la posició i la resistència inicials després de la bombolla tecnològica del 2000, en què El Corte Inglés es resistia a disposar d’una botiga en línia argumentant que els seus clients —els d’aquella època, és clar— només volien anar a les botigues físiques. Fins que es van adonar que, gradualment, l’assistència anava minvant. Totes les anàlisis que es van fer en aquell moment se centraven en l’estudi de l’assortiment disponible i/o en la configuració de les botigues i en la manera com s’havia d’actuar en l’àmbit immobiliari, llogant espais a marques. Actualment, El Corte Inglés competeix per la veritable conveniència que significa el temps de lliurament; és a dir, els clients ja no es desplacen sinó que els hem de portar les mercaderies, i ràpid. Han hagut de fer un gir de 180° en la logística, per la qual cosa, a dia d’avui, tot el que és digital, el seu nou aparador, mana o, com a mínim, transforma la seva operació.

 

Però la logística i/o la distribució al detall (o retail) no són les úniques activitats empresarials amenaçades. Ho poden preguntar als bancs, al seu nou gestor personal, des dels diversos canals d’accés, en què també té cabuda anar a l’oficina, excepcionalment. Aquests són diversos exemples de com les relacions es transformen en l’àmbit dels serveis empresarials, tant les que ja existien entre els treballadors i les noves que s’han de forjar amb els nous clients. En l’àmbit del turisme ja fa temps que es parla de l’invisible traveler i de la transformació que suposa atendre clients que defugen el tracte cara a cara, una pràctica intrínseca en el sector dels serveis. I podríem dir més coses, també, de l’àmbit de l’educació.

 

N’hi ha que diran que aquesta transformació només amenaça les activitats empresarials en què el producte es pot digitalitzar i que, en el cas dels serveis, aquesta interacció ja s’està digitalitzant, però que a la indústria robusta i tradicional això no passa, ni podrà passar. Els àtoms dels productes (bicicletes, rentadores, cotxes, edificis, etc.) no es poden substituir i, per tant, podem estar tranquils.

 

Res més lluny de la realitat: deixant de banda la desapareguda Kodak, podem afirmar que la indústria també està amenaçada pels canvis en les regles del joc que suposa la digitalització de dos aspectes essencials de la seva activitat: el procés industrial i la representació digital del producte. De fet, en algunes empreses ja es parla del bessó digital com una representació que permet disposar d’un conjunt d’informacions digitalitzades del comportament del producte físic a casa del client, i que n’està transformant la relació. D’altres parlen de la indústria 4.0 com a resum de la transformació que estan patint els —antics?— fabricants de productes, dels quals també s’està digitalitzant el procés de fabricació amb la introducció de tota una sèrie de tecnologies, com la robòtica autònoma, la manufactura additiva (o impressió 3D) o l’anomenada Internet de les coses.

 

Aquesta transformació digital dels processos industrials —dins de l’anomenada indústria 4.0— respon a la quarta revolució que s’albira després de les tres anteriors: la introducció de la màquina de vapor, la fabricació en sèrie i la introducció de la robòtica.

 

En resum, tot es pot digitalitzar; tot es transforma: el que ho semblava i el que no. I això es produeix a la velocitat de transmissió dels bits.

 

* Carlos Cosials és director del Master Executive en Big Data Science (UIC Barcelona).