Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Veus / Per entendre’ns

La veritat i la bona memòria

Roger Jiménez

Mark Twain sostenia que si sempre es diu la veritat no cal tenir bona memòria ni estar preocupats per si hem d’inventar-nos res. Deixant de banda l’acudit de l’escriptor i humorista nord-americà, no és fàcil trobar codis deontològics de la professió periodística amb referències categòriques a la mentida i la falsedat, tot i que és una matèria ètica significativa i de gran transcendència. La mentida, és clar, transgredeix directament la veritat, i no podem oblidar que la cerca de la veritat és la pedra angular de tota activitat periodística. Pot arribar a ser difícil saber si un professional de la comunicació ha dit tota la veritat, però resulta fàcil saber si ha dit una mentida.

 

L’engany pot adoptar diverses formes, des de la falsedat deliberada fins a les mitges veritats, la desfiguració de la realitat o la mera ambigüitat. Totes aquestes pretenen fer creure quelcom que no és cert, un frau que pot induir al públic a adoptar conclusions errònies. Aquest és un punt del codi deontològic revisat a fons pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC) amb la finalitat de respondre sense embuts als desitjos i les necessitats de la societat de disposar, en tot moment, d’informacions contrastades amb diligència i d’evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.

 

El CIC, que aviat farà un any que presideixo, és una entitat independent sense afany de lucre que es va constituir en el si del Col·legi de Periodistes el 1997, amb la finalitat de vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional que conté el codi aprovat el 1992 pel II Congrés de Periodistes. Aquest és un organisme representatiu i plural, integrat per un conjunt d’homes i dones de solvència i autoritat moral reconegudes, que comparteixen la creença comuna que uns mitjans de comunicació acurats, equilibrats i responsables són vitals per a la nostra democràcia. Una premsa lliure ajuda a mantenir una societat forta, i d’aquí la necessitat que sigui transparent públicament i que sempre estigui disposada a donar explicacions, igual que actua vers altres institucions.

 

Al llarg d’aquests anys, a més de resoldre sis-centes queixes presentades pel públic, el CIC tracta a cada moment d’estimular un diàleg públic i obert entre els ciutadans i els professionals de la informació, amb la mirada projectada sobre l’ètica en el comportament dels mitjans, així com de promoure uns nivells deontològics elevats i acurats en la pràctica del periodisme ciutadà i altres formes emergents de comunicació pública. Com que és un instrument d’autoregulació de la professió, les recomanacions del CIC són de caràcter moral i aprova resolucions que vinculen les parts que voluntàriament n’accepten l’arbitratge. Aquesta és una tasca constant, que necessita més que mai la complicitat i la col·laboració de la ciutadania, dels periodistes i de les empreses. I tornant al tema de la veritat, crec que hi encaixen bé unes reflexions de l’escriptor i dramaturg britànic Harold Pinter quan va rebre el premi Nobel de Literatura. En una digressió sobre l’art i la realitat,  precisà: “Com a ciutadà que sóc, haig de demanar sempre què és cert i què és fals”.

 

* Roger Jiménez és president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC)

 
 
Tres espècies