Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
A fons
L’autocura: punt de partida

L’autocura: punt de partida

Actualment l’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques presenten un escenari sanitari complex. S’estima que les malalties cròniques seran la principal causa de discapacitat l’any 2020, i es preveu que, l’any 2050, un de cada tres espanyols tindrà diabetis tipus 21. A aquests canvis, se n’hi sumen d’altres de caràcter social. L’augment de la participació dels ciutadans i la seva implicació en els àmbits de decisió també han motivat un perfil nou de pacient, més interessat a conèixer i gestionar millor la pròpia salut i, a més, participar de manera més activa en la presa de decisions relatives a la seva malaltia 2 / 3.

 

En aquest context, i amb l’objectiu de conèixer les necessitats d’atenció dels pacients crònics, l’Institut Albert J. Jovell de Salut Pública i Pacients va publicar recentment l’estudi Itinerario del paciente crónico, que aborda aquesta problemàtica des del punt de vista del malalt.

 

Aquesta iniciativa, que s’ha realitzat en col·laboració amb el Foro Español de Pacientes i el patrocini d’Esteve, ha posat de manifest quina és la percepció que tenen els mateixos afectats, quines prioritats tenen en relació amb l’assistència sanitària i quines expectatives en relació amb les cures que esperen rebre. Per assolir aquest objectiu es va utilitzar una metodologia de tipus qualitatiu, que va incloure la realització d’entrevistes semiestructurades a professionals experts i líders d’organitzacions de pacients; a més de l’organització de dos grups de discussió amb persones afectades per malalties cròniques prevalents.

 

Els resultats mostren que els pacients necessiten adquirir un seguit d’habilitats específiques, de tipus pràctic, per poder assumir un bon nivell d’autocura. En aquest sentit, la comunicació entre el professional sanitari, el pacient i la família és fonamental. Els participants a l’estudi han manifestat que durant la visita mèdica es continua utilitzant argot mèdic i un llenguatge molt tècnic, cosa que pot constituir una barrera a l’hora d’establir una bona comunicació, fer preguntes i aclarir dubtes. Així, és important que els professionals sanitaris adquireixin habilitats per millorar la comunicació i aconseguir establir una relació amb el pacient basada en el respecte i l’empatia. El pacient ha de sentir la confiança necessària per preguntar i comentar amb el facultatiu totes les coses que li preocupen relatives al seu estat de salut.

 

Si bé és cert que, per oferir una bona informació, cal el missatge que comunica el professional, és essencial comptar, a més, amb materials educatius com fullets, fulls informatius, esquemes o dibuixos que facilitin la comprensió de conceptes més complexos per al pacient. Els participants a l’estudi han considerat que el material escrit que se’ls ofereix en alguns centres assistencials sol ser molt extens i difícil de comprendre. A això, s’hi poden sumar les dificultats relatives a l’orientació als centres assistencials i la possibilitat de localitzar els professionals i els serveis necessaris. I, encara que els participants demostren conèixer de manera global el funcionament del sistema sanitari, encara troben moltes dificultats pel que fa a la coordinació amb l’atenció especialitzada i la preparació específica per a la realització de proves i controls.

 

Entre els resultats principals de l’estudi també s’ha fet referència als col·lectius més vulnerables, entre els quals hi ha les persones grans o soles. En aquest sentit, i tenint en compte que les persones grans poden presentar sovint alguna disminució visual o auditiva, a més de dificultats en la concentració o en la comprensió, resulta evident la necessitat de disposar d’una atenció especial i d’oferir els recursos adequats per superar aquestes barreres i donar-los suport a l’hora de dur a terme un bon autocura.

 

Entre les recomanacions finals de l’estudi s’inclouen la promoció de la recerca en relació amb les necessitats d’atenció que presenten els malalts crònics, la formació en competències d’autocura per a professionals sanitaris i el disseny de polítiques sanitàries que puguin implementar i avaluar estratègies i plans d’acció per promoure l’autocura. En la taula final es presenta un resum d’aquestes recomanacions.

 

Per millorar l’atenció a la cronicitat, l’Institut inclou entre les seves línies de recerca l’estudi de la health literacy, definida com les habilitats i competències en salut, és a dir, la capacitat que tenen els individus per comprendre la informació que reben i utilitzar-la així en la presa de decisions que més els beneficiïn en relació amb la seva condició de salut. Aquesta línia de treball inclou el desenvolupament de materials educatius centrats en les necessitats dels pacients i la simplificació dels itineraris als centres de salut, per millorar-ne la navegabilitat.

 

l’Institut Albert J. Jovell de Salut Pública i Pacients desenvolupa, a més, programes de formació perquè els professionals sanitaris adquireixin les habilitats i competències necessàries per motivar els pacients en la pròpia autocura, a través de tècniques de health coaching i patient activation.

 

A FONS - AUTOCUIDADO - emilia arrighi - quadre CA

 

* La Dra. Emilia Arrighi és responsable de recerca de l’Institut Albert J. Jovell de Salud Pública y Pacientes, de la Universitat Internacional de Catalunya

 


 

1.- Document de consens. Declaració de Sevilla d’atenció al pacient amb malalties cròniques. Gener de 2011.

 

2.- A. Jovell, M. D. Navarro Rubio, L. Fernández Maldonado, S. Blancafort (2006) Nuevo rol del paciente en el sistema sanitario. Atención Primaria, 38 (3): 234-7.

 

3.- E. Arrighi, A. J. Jovell, M. D. Navarro Rubio (2010) El Valor Terapéutico en Oncología, Psicooncología, (7), núm. 2-3: 363-374.