Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
A fons
«Aniré a qualsevol lloc, sempre que sigui cap endavant»

«Aniré a qualsevol lloc, sempre que sigui cap endavant»

Observar els emprenedors durant temps i la seva forma autònoma de treballar m’ha permès aprendre algunes característiques que tenen i que, al meu parer, els han ajudat a aconseguir els seus somnis. A més, em semblen útils per fer que les persones volem ben amunt i aconseguim resultats professionals millors.

 

Són persones notablement orientades a l’acció. Gaudeixen quan es troben en plena activitat, els entusiasma fer coses, i fer-les com més aviat millor. El lloc en què solen preferir estar és a les trinxeres del negoci.

 

Un emprenedor és algú que pensa en el client: ell és el més important, però cal demostrar-ho amb fets. Cal conèixer-lo, saber què pensa i espera de nosaltres i quines expectatives té dipositades en nosaltres. Així podrem anticipar-nos a les seves necessitats i estar al seu servei. He observat que els emprenedors que cuiden més bé els seus clients busquen superar les expectatives que esperen per així sorprendre’ls.

 

D’altra banda, la sobrietat en l’emprenedor també és molt important, sobretot als inicis. És aquesta virtut que ens ajuda a donar a les coses el seu just valor i a gestionar adequadament els nostres desitjos i necessitats, sent capaços de distingir entre el que és raonable i el que és exagerat. Ens evita ser presoners de “necessitats” fictícies i ens fa més capaços de valorar les coses. Ens prepara per suportar les mancances i per superar les inevitables frustracions que sempre van apareixent en les primeres fases d’una empresa.

 

Per descomptat, una de les claus de l’esperit emprenedor és la motivació. Ens sorgeix a tots per cobrir sis necessitats emocionals bàsiques: sentir-nos segurs; singulars i importants; tenir reptes i varietat en el que fem; sentir-nos connectats amb els altres, estimats; veure que creixem, que ens enriquim; i saber que contribuïm, que som útils per a algú o per a la societat.

 

A més, l’emprenedor ha de ser espavilat i veure les oportunitats que li dóna la vida per començar un negoci de zero i triomfar. I, juntament amb això, ha de tenir molta confiança, en tres sentits: en si mateix, en els altres, i fer que els altres la tinguin en ell. Només d’aquesta manera aconseguirà crear entorns segurs, anar més ràpid, estalviar despeses, assegurar que els coneixements es transmeten correctament, fomentar la motivació… Així, veient les oportunitats i confiant i generant confiança, aconseguirà metes que altres veuen impossibles, perquè davant les dificultats es farà més fort per superar l’escull.

 

Això vol dir que el que emprèn ha de ser perfecte? No. Quan un innova, prova, s’arrisca… i segur que tindrà algun fracàs. És el millor examen de l’emprenedor: qui no valgui es rendirà, però els que tinguin capacitat lluitaran per superar el fracàs i, gràcies a no donar-se per vençuts de seguida, sabran treure lliçons dels errors i continuaran lluitant pels seus objectius amb tenacitat. Tot això gràcies a la paciència. Qui no la tingui, baixarà del tren a la primera estació. Per això, abans de res, haurà de respondre’s la pregunta: estic disposat a arriscar? Tothom sap que hi ha idees que triomfen i d’altres que fracassen, però tot i així hi ha gent disposada a arriscar el seu capital econòmic per una oportunitat que ha vist clara. I cal donar gràcies a aquests que arrisquen. “Només és possible avançar quan es mira lluny. Només es pot progressar quan es mira en gran”, va dir Ortega y Gasset. Si ningú s’arrisca, oblidem-nos del progrés.

 

Capacitat d’aprendre

 

Tot això està molt bé, però una de les bases més importants és tenir la capacitat d’aprendre; i, quan s’ha après, tornar a aprendre; i, per si no estava encara del tot clar, ser conscients que mai es pot deixar d’aprendre. Aprendre, aprendre, aprendre. I, fins i tot, aprendre a aprendre. És a dir, ser prou humils com per adonar-nos que no som superiors a ningú i que, si actuem amb arrogància, no aconseguirem un dels punts més importants del bon emprenedor: el suport dels altres. “El secret de la saviesa, del poder i del coneixement —deia Hemingway— és la humilitat”. Perquè el que no és humil no és capaç de veure els seus propis errors i, per tant, aprendre’n.

 

I, al seu torn, què implica la humilitat? La sinceritat, que, tot i sabent que a curt termini pot ser un problema, pensant a llarg termini surt a compte. És a dir, hi ha sinceritat quan no hi ha contradicció entre els pensaments, les paraules i les accions. Quan hi ha coherència entre l’interior i l’exterior d’una persona. L’emprenedor no ha de tenir objecció a dir “no ho sé”.

 

A més, l’alegria, l’optimisme i la generositat són característiques que faciliten la vida a l’emprenedor, ajuden a rebre els cops i a donar el millor de nosaltres mateixos. I, tot això, unit a un sentit comú aclaparador. És a dir, el del que sap distingir entre el que és rellevant i el que és accessori i, per tant, actua amb més encert i sent més just amb els que l’envolten.

 

Voluntat, flexibilitat i passió

 

Lògicament, unes característiques porten a les altres, i el que és optimista i té sentit comú amb més facilitat tindrà, també, aquesta força necessària per aprendre dels errors i tornar a aixecar-se moltes vegades (humilitat) i força de voluntat. Em sembla interessant destacar, també, aquesta característica. Ens mou a fer coses de manera lliure i intencionada, malgrat les dificultats, els contratemps, el nostre estat d’ànim, passant per sobre les nostres apetències immediates.

 

Quins són els símptomes d’una voluntat entrenada? Potser és tòpic, però penso que val la pena esmentar alguns d’aquests símptomes:

 

  • Ser capaços de fer primer les tasques més importants, i no aquelles que ens agraden més o que ens resulten més fàcils de fer.
  • Complir plans i compromisos. Planificar.
  • Ser capaços de controlar-nos, no dedicar tot el temps al projecte que emprenem, mantenir cert equilibri amb les altres coses que ens interessen de la vida.
  • Treure temps per reflexionar sobre un mateix, sobre com va el nostre projecte, sobre el que hem de canviar.
  • Moltes vegades, per a un emprenedor que sol ser “tot acció”, el simple fet d’aturar-se un moment per posar per escrit idees, previsions, o informes, és una clara demostració de rigor i de voluntat.

 

És a dir: tenir força de voluntat implica, també, ser prou flexibles com per adaptar-nos al medi quan sigui necessari. L’emprenedor ha de ser capaç de rectificar i adaptar-se a les circumstàncies i canviar les actituds i els punts de vista. La flexibilitat millora la disposició per arribar a acords i per enriquir-nos amb les opinions dels altres.

 

****

Ja hem dit moltes característiques de l’emprenedor, però si n’hi ha una de transversal a totes aquesta és la creativitat: la capacitat de produir alguna cosa que abans no existia. Un emprenedor és autònom, per la qual cosa ha se les ha d’enginyar ell sol per sortir dels problemes i crisis que tingui, per convèncer el client, etc. Si no és creatiu, serà molt complicat que prosperi. Tendiria a estancar-se. Si no hi ha creativitat, o tens moltíssima sort o no tens futur.

 

Per això, han de tenir una curiositat permanent. Investiguen i descobreixen coses que encara ningú ha fet, altres que els sorprenen i, gràcies a això, busquen perfeccionar la tècnica descobrint els errors. La curiositat és font de preguntes i, habitualment, és molt més important per a un emprenedor saber quines són les preguntes adequades que conèixer les respostes.

 

El llaç final és que l’emprenedor posi passió i gaudi en allò que fa. La vida és massa curta com per malbaratar-la en alguna cosa que no ens agrada. El treball ens ocuparà una tercera part de la vida. No és gens fàcil, però és fantàstic quan un troba el lloc en què encaixa millor. A més, si tenim passió serà molt complicat que algú ens pari. Els problemes es converteixen en reptes. I si treballes amb passió contagies als del teu voltant i tots tindran més ambició i desitjos d’arribar a cims més alts.

 

En definitiva, aquestes no són característiques que tinguin un ordre jeràrquic, però si ho hagués de resumir tot destacant-ne algunes serien: l’honestedat, la tenacitat, el sentit comú i, sobretot, el gaudi i la passió a l’hora de fer les coses. Amb Livingstone, acabo dient: “Aniré a qualsevol lloc, sempre que sigui cap endavant”.