Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
A fons
És temps d’emprendre

És temps d’emprendre

Es calcula que cada hora es creen més de mil noves iniciatives emprenedores start-up i s’observa que una de cada tres empreses existents s’ha creat fa menys de tres anys. Les start-up lideren una revolució que transforma i renova l’economia mundial. De fet, aquestes empreses són l’essència del mercat lliure, ja que el naixement de negocis nous infon vida nova al mercat.

 

Emprenedoria i innovació. Aquests dos termes es confonen sovint perquè en el món real no se sap exactament quan passem de la innovació a l’emprenedoria. D’una banda, la innovació correspon a un procés més intel·lectual, més creatiu, i es relaciona amb el món de les idees (hauríem d’entendre d’on provenen aquestes idees i saber distingir-les de les oportunitats). L’emprenedoria, d’altra banda, és un procés més organitzatiu relacionat amb el món de l’acció.

 

Podríem definir l’emprenedor com una persona que percep una oportunitat de negoci i troba els mitjans per perseguir aquesta oportunitat. Per tant, per crear una empresa nova és essencial comprendre totes les activitats relacionades amb la percepció de noves oportunitats i la creació d’organitzacions per aprofitar-les. L’àmbit acadèmic considera emprenedors els directors de les empreses els primers 42 mesos de vida, quan estan en fase de desenvolupament i busquen mercats. Una empresa start-up és una empresa de nova creació que té la capacitat de canviar i créixer mitjançant un model de negoci escalable. El terme es va popularitzar durant la bombolla puntcom, l’època en què es van crear un gran nombre d’empreses vinculades a Internet.

 

Evidentment, una start-up necessita molta implicació personal, una energia interior que la mobilitzi més enllà de les activitats quotidianes.

 

L’emprenedor se centra en l’acció, però també s’ha de fixar en els detalls, perquè al cap i a la fi és l’últim responsable del projecte i no es pot permetre el luxe de delegar les seves responsabilitats fonamentals en altres persones. Val la pena enumerar:

 

  1. Identificar o crear una oportunitat.
  2. Idear un producte, un servei o un procés que satisfaci la necessitat detectada en el mercat, de manera que aporti beneficis econòmics.
  3. Posar en pràctica les idees i els plans, executar-los i fer-los realitat.

 

També cal destacar el concepte d’intraemprenedoria, molt estès en l’àmbit de les organitzacions internacionals. Podem definir els intraemprenedors com emprenedors dins d’una organització, perquè són capaços de crear empreses noves des de dins de l’empresa en la qual treballen, normalment en sintonia amb aquesta i compartint riscos i beneficis. Alguns exemples d’organitzacions que promouen la intraemprenedoria són 3M, amb Post-It Notes; Intel o Google, amb Google News, Adsense o Gmail.

 

Com et pots convertir en un emprenedor

 

El mite d’un emprenedor amb certes qualitats innates està molt estès en la nostra societat, però la veritat és que no només es tracta de qualitats, sinó també d’una actitud natural que li permeti crear i impulsar projectes. Aquest mite és molt notable entre els professionals tècnics, que han adquirit un coneixement molt específic durant molts anys d’estudis universitaris i, després, han dedicat molt temps a estar al dia dels canvis que tenen lloc en la seva matèria. Ni els passa pel cap la idea d’aprendre altres coses.

 

Hi ha altres professionals que els han avançat en aquest sentit. A diferència d’abans, avui dia és freqüent que advocats, programadors o enginyers fundin noves empreses a partir de les pròpies idees. Aquests col·lectius són els pioners a explotar les idees d’altres. Un exemple d’això el trobem en l’àmbit de la salut: es poden fer innovacions, però sovint no són els metges els que les encapçalen, sinó aquells que detecten les oportunitats que els metges deixen sobre la taula, perquè el món científic els absorbeix totalment. És interessant veure l’enorme quantitat i qualitat de les publicacions procedents de la comunitat mèdica, però quan comparem aquestes dades amb el nombre de patents o d’empreses que s’han creat a partir d’aquestes idees ens adonem del potencial que encara queda per a l’emprenedoria. Potser ha arribat l’hora de canviar i recollir el fruit d’aquestes idees, ser més conscients del valor que tenen i adoptar una actitud més proactiva per fer-les realitat.

 

Molts professionals estan plens de dubtes sobre si han de deixar la feina per convertir-se en emprenedors, però la resposta és que en absolut, encara que sempre hi ha matisos. Simplement han d’estar envoltats de les persones adequades. Les iniciatives emprenedores no neixen dels esforços d’una sola persona, sinó que són els equips els que les fan realitat. Els professionals tècnics que detecten un problema i veuen una oportunitat de conèixer el món dels negocis. No obstant això, si són capaços d’exercir un lideratge conceptual i es poden envoltar d’un equip de persones que ja disposen d’aquests coneixements i que els permeten fer realitat una idea, són els més adequats per tirar endavant aquesta idea del seu sector.

 

A Europa passa sovint que els emprenedors desenvolupen una idea, intenten trobar finançament i, finalment, busquen un bon equip per posar-la en pràctica (en aquest ordre). En canvi, als Estats Units, on l’activitat emprenedora és més eficaç, els emprenedors desenvolupen una idea, troben un bon equip i, després, busquen finançament. Primer, l’equip. Aquest és el model d’innovació que ens cal, perquè resol les deficiències que puguin tenir els professionals. Qualsevol professional pot detectar una oportunitat i il·lusionar les persones que busquen aquest tipus de repte perquè tirin endavant el projecte i el facin realitat. Si la idea i l’equip són bons, els professionals d’altres disciplines vindran i esperaran amb nosaltres que arribi el finançament. El coneixement “complet” no s’aconsegueix mai, però aquesta és la manera de tirar endavant. Quan estem convençuts que és el moment de fer nostra la idea, envoltar-se d’un molt bon equip pot marcar la diferència.

 

De tota manera, sempre és bona idea explorar sectors diferents d’aquell en què es treballa habitualment. Les bones oportunitats solen trobar-se als marges on se solapen diferents disciplines. Un exemple d’això són professionals com enginyers, metges o persones creatives, que fan en la seva vida el que els agrada però que contínuament es troben amb problemes i oportunitats i decideixen aprendre com funciona el món dels negocis.

 

Els últims anys hi ha hagut un creixement significatiu del nombre de professionals que han decidit cursar un màster en administració d’empreses o un màster en emprenedoria i innovació com a complement dels estudis, sense tenir realment la intenció de deixar d’exercir la seva professió. En conec molts que ho han fet —fins i tot jo mateixa— i entenc per què. És enriquidor conèixer millor la dinàmica de l’economia en la qual treballen. Evidentment, no tots els professionals han d’aprofundir en aquesta matèria, però sí que n’hi ha una part que es preocupa per aquestes qüestions i que està demostrant més que mai que, com a professionals, volen ser els protagonistes de la innovació i l’emprenedoria en el seu sector, tal com han fet anteriorment altres professionals.

 

* Patricia Sáez és professora ajudant d’ADE a la UIC i emprenedora. Article publicat per primera vegada a B-UIC