Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Berkeley, California
Marta Delgado - Arquitectura
“L’arquitectura d’avui: plats per a tots els gustos, però poc de nutrició”

“L’arquitectura d’avui: plats per a tots els gustos, però poc de nutrició”

Marta Delgado (París, 1994) va acabar el Grau en Arquitectura a UIC Barcelona School of Architecture l’any 2017. Va completar el seu pas per la nostra escola amb una estada a la prestigiosa ETH de Zuric, en la qual va rebre classes de cognició aplicada al disseny. Acabada la carrera, va decidir estudiar un Postgrau en Salut i Harmonia de l’Hàbitat a l’Escola Sert de Barcelona. “Abans que en els espais, sempre he tingut interès en les persones; a comprendre qui som i com satisfem la nostra necessitat de benestar i felicitat”, assegura. Acaba d’obtenir una beca de ‘la Caixa’ per poder cursar els seus estudis de postgrau a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), d’aquí a l’any 2020. A més a més,  ha impulsat el projecte archiimpact.com, un espai de difusió i anàlisi de l’impacte de l’arquitectura a les nostres vides, en el qual ja té més duna trentena d’articles signats per col·laboradors de prestigi.

 

Aquests últims mesos Marta Delgado ha viatjat per Àsia. Des de l’Índia, on és actualment, ens parla de la seva visió de la universitat, l’arquitectura i sobre la seva imminent nova etapa als Estats Units. I comencem amb una pregunta: Per què Arquitectura?

 

Sempre vaig voler contribuir a la qualitat de vida de les persones i jo diria que cap als 15 anys, vaig prendre consciència que els entorns construïts defineixen la realitat en què vivim i les nostres possibilitats de comportament, interacció, socialització, etc. Em semblava que els arquitectes tenien l’enorme responsabilitat de crear el marc de la vida de la gent, i em va semblar un repte interessantíssim, del qual volia formar part.

 

Així que vaig mirar diverses universitats i al final vaig decidir estudiar a UIC Barcelona School of Architecture perquè m’interessava una formació personalitzada, de proximitat amb el professor i amb assignatures noves. A més a més, veia que aquí hi havia classes i matèries que no trobava en una altra universitat. I, sincerament, estic molt contenta de l’elecció que vaig fer en el seu moment: vaig aprendre, sí, com s’ha d’enfocar i desenvolupar un projecte, quina energia i ètica cal posar-hi i com es treballa en equip; però, sobretot, vaig aprendre a pensar més enllà. A somiar, imaginar i tenir reptes que surten dels rols tradicionals de l’arquitecte. En aquest sentit, penso que la professió està molt dirigida a l’aspecte visible de les construccions i els espais, i m’interessa una visió de l’arquitectura que se centri en totes les percepcions i en el benestar de les persones. És allò que deia el Petit Príncep, el personatge de Sant-Exupéry: “L’essencial és invisible als ulls”.

 

És per això que vaig trobar una mica a faltar que em parlessin més de conceptes com percepció, d’emocions, de com les persones senten els espais i de quina és l’experiència de l’arquitectura, etc. Alguns professors ho van intentar, però crec que la professió i per tant la manera d’ensenyar arquitectura encara és molt centrada en l’objecte.

 

Així va ser que, amb Sergi Viñals, company d’estudis, vaig decidir crear una plataforma per parlar des d’un altre punt de vista: archimpact.com. “Impacte”, en el sentit que volíem parlar de com influeix (impacta) l’arquitectura sobre l’ésser humà. No volíem que fos una mena de “vedat tancat”, sinó connectar amb altres persones amb els mateixos interessos i alhora tenir una motivació per començar a escriure sobre aquests temes i difondre’ls. Vam crear un esdeveniment que ens va portar a conèixer altres persones que ja treballen o investiguen en aquestes idees i que van participar o continuen participant en el projecte.

 

Ara, tots aquests coneixements que he anat adquirint, espero poder aplicar-los en el postgrau que faré a Berkeley: un màster d’investigació en Arquitectura que agafa matèries de diferents facultats i en el qual has d’acabar plantejant una investigació transdisciplinària. La línia que m’agradaria seguir espero relacionar-la amb trobar evidències empíriques de la influència positiva en el cervell de certs aspectes dels entorns construïts. Allà podré aprendre més sobre control de la qualitat ambiental interior dels edificis, biologia i neurociència, entre altres coses. Perquè, sincerament, crec que la ciència i l’arquitectura poden i han de relacionar-se. A través de la investigació es poden avaluar de manera concreta els resultats psicofisiològics que les condicions ambientals ens produeixen.

 

Per fer un símil: Si la comparem amb la cuina, diria que l’arquitectura avui en dia sap fer plats per a tots els gustos, però en sap poc, de nutrició, és a dir, el coneixement científic sobre el que necessita el nostre ésser per sentir-se bé i desenvolupar-se completament.

 

Crec que els avenços tecnològics i científics canviaran la manera en què es fa arquitectura. Amb el coneixement científic adequat i l’ètica del benestar integral serà una oportunitat per millorar moltíssim la nostra qualitat de vida i l’experiència personal i col·lectiva.

 

I una recomanació…

 

Difícil. Al nou graduat li diria que gaudirà molt, en aquesta carrera…; i patirà, també molt. Sigui com sigui, em sembla important que sàpiga que no tots els arquitectes acaben fent el paper tradicional de tenir despatx i obres sovint. Això sí: acabi el que acabi fent, en aquesta carrera aprendrà actituds i eines molt importants per a qualsevol projecte personal o professional.