Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Andorra
David Ledesma - Periodisme'03
“La formació és necessària, però l’actitud marca la diferència”

“La formació és necessària, però l’actitud marca la diferència”

David Ledesma (Periodisme’03) és el nou director de màrqueting de l’estació d’esquí de Grandvalira d’Andorra. Des que va començar a estudiar a la universitat el seu repte ha estat sempre el mateix: “Ser una esponja per absorbir tots els coneixements”. Un dia, Ledesma, era a casa d’un amic andorrà i va veure a la tauleta una revista d’esquí. Es deia Solo Nieve, del grup editorial Alesport, amb base a Barcelona. “No vaig dubtar a enviar-hi un correu electrònic aquella mateixa tarda”, explica. Aquest va ser el punt de partida de la trajectòria de Ledesma fins a arribar a ser el nou director de Màrqueting de Grandvalira.

 

Què et va portar a estudiar Periodisme?

 

Des de jove somiava a cobrir els conflictes internacionals i explicar al món la veritat del que estava passant a Bòsnia, l’Afganistan, la Guerra del Golf o Somàlia. Els meus referents eren Manu Leguineche, Gervasio Sánchez, Ramón Lobo, Alfonso Rojo, Arturo Pérez-Reverte o Miguel Gil, que va morir a Sierra Leone i a qui els seus companys van dedicar un llibre anomenat Los ojos de la guerra: l’he llegit i rellegit una infinitat de vegades. De fet, continua a la capçalera del meu llit.

 

Què t’endús del teu pas per la Universitat?

 

La veritat és que en tinc bons records. Al campus hi havia molt bon ambient: companys extraordinaris, amb els quals vam travar una gran amistat que perdura actualment. Els professors eren propers i era fàcil compartir-hi anècdotes i experiències professionals. Recordo les nostres primeres reunions a la redacció de Newsuic, el diari de la Universitat que vam fundar. En aquest sentit, la Facultat em va brindar l’oportunitat de fer pràctiques en mitjans de comunicació de referència, en els quals vaig aprendre molt i em va permetre crear la meva primera xarxa de contactes. A més a més, m’emporto una base de coneixements sobre periodisme i comunicació que m’han servit molt. I, esclar, m’emporto amics i grandíssims records. Va ser una època entranyable.

 

Molts estudiants pensen que Periodisme està més relacionat amb els mitjans de comunicació i no tant amb les empreses. Quin enfocament li dones tu?

 

Per mi un llicenciat en Periodisme és un expert en comunicació. Actualment vivim en la sobresaturació informativa fruit de la irrupció dels mitjans digitals i de les xarxes socials, això ens obliga a ser molt hàbils per fer arribar el nostre missatge. Des dels mitjans de comunicació, es comunica amb vocació de servei als lectors; i des de les empreses, amb la mateixa vocació, però dirigida als clients. Més que debatre sobre al servei de qui i al servei de què es dona la informació, es tracta de saber comunicar, de transmetre un missatge clar, real, d’interès, fidel a la realitat i versemblant.

 

Què consideres que aportes a la teva empresa?

 

Compromís, experiència, coneixement del sector, visió estratègica de màrqueting i negoci, optimització de recursos, alineament amb els objectius dels accionistes i un lideratge d’equips basat a donar poder als professionals perquè donin el millor d’ells mateixos.

 

Quines han estat les eines que t’han portat a l’èxit professional?

 

Pot sonar molt tòpic, però per mi l’èxit no es defineix amb un títol o un càrrec, sinó amb el fet d’haver-me pogut dedicar sempre a allò que m’ha agradat. Això s’ha traduït en una motivació constant que m’ha permès ser cada vegada més bon professional. Una eina potentíssima és la curiositat i l’inconformisme. Sempre he volgut saber més coses i conèixer com funcionen les coses, no m’he tallat mai a l’hora de preguntar o reconèixer una mancança amb ganes de cobrir. La formació és necessària com a base de coneixement i dota d’aptituds, però és l’actitud la que marca la diferència. Aquesta és la meva eina. L’èxit és ser feliç.

 

T’hauries imaginat arribar fins on has arribat avui?

 

No. En absolut. He anat cremant etapes i gaudint-les totes, però mai amb la vista posada en un objectiu definit en un càrrec concret o una posició. Avui soc aquí; demà, ja ho veurem.

 

* Rubén Navarro és alumne de 3r de Periodisme i de l’equip de Doblecheck.