Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Sud-àfrica
Joan Sanz - Arquitectura, 2012
Un arquitecte entre lleons

Un arquitecte entre lleons

Joan Sanz (Arquitectura’12) exerceix la seva professió a Sud-àfrica. Va decidir estudiar Arquitectura perquè li interessava la formació sobre el món tècnic i artístic que ofereix una carrera com aquesta. No es penedeix —en absolut, assegura—, de la decisió que va prendre en el seu moment. Ni d’aquesta ni de la resta de decisions que ha pres en la seva vida professional. El verb decidir el defineix com un bon exercici per a la ment. I la professió d’arquitecte és una presa de decisions contínua.

 

Vaig decidir estudiar Arquitectura a la UIC perquè era una universitat que em donava l’oportunitat de poder enfocar els meus estudis d’una manera internacional, tècnica i competent. A més, la gran qualitat docent i el nombre reduït d’alumnes eren elements molt atractius. I, un cop acabada la carrera, m’he adonat que l’ESARQ-UIC m’ha ofert, a diferència d’altres universitats, unes instal·lacions òptimes i l’opció de formar-me a l’estranger. A més, penso que les sessions de coaching a càrrec d’Evaristo Aguado doten la Universitat d’un enfocament molt professional i exclusiu.

 

Després d’acabar la carrera, vaig treballar en el reconegut estudi d’arquitectura Flores & Prats Architects i, al mateix temps, col·laborava amb el jove estudi Valls+Buxadé Arquitectes. Llavors em va sorgir l’oportunitat d’anar-me’n a treballar a Sud-àfrica amb un altre estudi d’arquitectura bastant conegut: Peter Rich Architects. No vaig dubtar d’anar-hi per aprendre sobre arquitectura contemporània africana.

 

Hem canviat de continent —parlo en plural perquè he vingut amb la meva xicota—, però l’adaptació ha estat molt ràpida. Els sud-africans són gent molt agradable, acollidora i amb una gran saviesa de viure. Segurament el que més destacaria és l’horari que fan aquí: adapten més la vida a les hores de sol, a diferència d’Espanya. Ens aixequem gairebé quan surt el sol i anem al llit quan es pon.

 

Sud-àfrica és un país jove i, per tant, és urgent crear-hi infraestructures, de manera que els arquitectes tenim feina. A més, el Mundial de la FIFA que va organitzar el país el 2010 va suposar una injecció per a l’arquitectura i un gran valor social. Des del Mundial, la societat ha començat a conscienciar-se de la importància dels espais públics, un lloc de trobada social. Però el problema més important que tenim aquí a l’hora de mantenir aquestes infraestructures públiques i crear-ne de noves és aconseguir el pressupost necessari per fer-ho.

 

No és que a Espanya sigui més fàcil. També hi ha problemes per buscar pressupost, però no la urgència de construir que hi ha aquí. A més, el concepte d’arquitecte en un país i l’altre és diferent: a Sud-àfrica la figura de l’arquitecte està molt vinculada a l’ideal de construcció de la nova nació sud-africana. Si el país fos una nau, l’arquitecte aniria a la cabina del pilot.

 

Tot i que estic molt bé aquí, sóc conscient que la meva carrera professional tot just acaba de començar. Dubto que Sud-àfrica es converteixi en el meu país de residència, però no descarto mantenir relació amb aquest continent en un futur. El que sí que tinc clar és que vull seguir la meva formació a Europa i endinsar-me en el món empresarial.

 

* Joan Sanz Oliver, Arquitectura’12

 
 
Una bici de bambú?