Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
Capitán América: el Soldado de Invierno

Capitán América: el Soldado de Invierno

Dos anys després de vèncer Loki i els seus hordes a Nova York amb la resta de Venjadors, Steve Rogers (Chris Evans), el millor soldat de la història, s’ha convertit en un líder operatiu de SHIELD. A Washington DC es continua adaptant a una societat que ell va ajudar a perpetuar en el seu moment. Però corren temps difícils i les amenaces còsmiques han deixat pas a una sèrie de perills interns que disparen totes les alarmes de seguretat. La intervenció preventiva s’està implantant en les decisions estratègiques de SHIELD i en el desenvolupament del seu poder armamentístic. La incipient doctrina desperta el recel de Rogers i així ho manifesta davant Nick Furia (Samuel L. Jackson).

 

Però aquesta política intervencionista i autoritària, que entra en contradicció amb tot el que el Capi representa, és l’avantsala al sorgiment de vells enemics del passat que Steve coneix bé. En la lluita que es lliurarà, seran més importants que mai els valors de justícia i llibertat. I el Capitán América s’encarregarà de defensar-los i fomentar-los allà on es trobi.

 

Amb Capitán América: el Soldado de Invierno, Marvel Studios aconsegueix tornar a l’esfera de qualitat que tant va semblar perillar després de l’estrena d’Iron Man 3. La segona fase es basa ara sobre uns fonaments millors i el full de ruta cap a Los Vengadores: la Era de Ultrón és apassionant. Gràcies a un film que transcorre en bona part dins dels cànons del thriller polític, els germans Joe i Anthony Russo han creat un espectacle de primer nivell que combina hàbilment intriga, desenvolupament de personatges i grans dosis d’acció, sempre integrada en la trama argumental.

 

M’agradaria destacar també que les notes d’humor presents a la pel·lícula són les millors i les més ajustades de la història de Marvel Studios. No només diverteixen el públic en la mesura justa, sinó que complementen el desenvolupament narratiu sense saturar. La inclusió de nous personatges resulta també un encert total i el ritme de la pel·lícula no decau en cap moment.

 

És important fer veure que els guionistes han aprofitat un dels temes més candents de l’actualitat recent, com és el cas de l’espionatge tecnològic, realitzat per l’Agència Nacional de Seguretat Nord-americana, i han sabut desenvolupar-lo i extralimitar-lo per convertir-lo en un argument de ficció que fins i tot provoca la reflexió en l’espectador pel que fa a la fragilitat de la nostra pròpia intimitat personal. Quan un blockbuster és capaç de realitzar una denúncia velada d’aquest tipus d’activitats cal reconèixer-lo i elogiar-lo.

 

Amb aquest film, els seguidors habituals del cinema de superherois quedaran més que satisfets. Les referències constants a fets i personatges de l’univers Marvel, hàbilment disseminades al llarg del metratge, faran passar una bona estona als fans més acèrrims i, quant a la resta del públic, poden esperar un gran espectacle d’entreteniment amb bons personatges davant de reptes extraordinaris.