Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
El amanecer del planeta de los simios

El amanecer del planeta de los simios

L’estrena de El origen del planeta de los simios (Rise of the Planet of the Apes) el 2011 va convèncer —fins als més escèptics— de l’evidència que la represa de la mítica franquícia s’assentava sobre pilars consistents. El film va traçar un camí sòlid que va estructurar una saga capaç d’atraure tot tipus de públic.

 

El guió de Rick Jaffa i Amanda Silver va presentar un origen reajustat i contemporani als fets que vivim. A més del potent missatge naturalista, l’aplicació de la tecnologia motion-capture i la superba presència del millor actor del món en aquesta tècnica, Andy Serkis, van garantir un èxit que augurava una seqüela ràpida.

 

Amb l’arribada d’El amanecer del planeta de los simios (Dawn of the Planet of the Apes), la ruta traçada al principi s’ha enfortit encara més. Aquesta seqüela supera àmpliament la predecessora pel que fa al to, el guió, la contundència i la transcendència. Però anem per parts.

 

Vuit anys després de la rebel·lió a San Francisco —ens situem en un hipotètic 2026—, César (Andy Serkis) i la resta dels simis evolucionats que el van seguir han format una comunitat estructurada als Muir Woods. Mentre la humanitat mor sota els efectes del virus ALZ-113 i les societats s’enfonsen, els simis donen la benvinguda a una nova generació que algun dia prendrà el lideratge d’un col·lectiu en expansió.

 

Tanmateix, no tots els humans han desaparegut. Una petita part de la població mundial és immune al virus, però la caiguda del subministrament elèctric i la paralització del teixit industrial i comunicatiu impedeix que hi hagi connexió entre les diferents colònies. A San Francisco, el grup d’humans està liderat per Dreyfus (Gary Oldman), un exmilitar que, després de perdre tota la família, manté el somni que l’espècie pugui perdurar al planeta. El seu home de més confiança és Malcolm (Jason Clarke), que està convençut que es pot tornar a posar en marxa una antiga central hidroelèctrica que abasti de nou la ciutat i permeti que es pugui entrar en contacte amb altres col·lectivitats que han sobreviscut. Amb tot, internar-se als Muir Woods comporta riscos i molt aviat la tranquil·litat de la qual gaudeixen César i els seus congèneres es veurà pertorbada per sempre.

 

La premissa argumental no sembla d’entrada gaire sorprenent, però el més important en aquest cas és com Rick Jaffa, Amanda Silver i Mark Bomback, autor d’una reescriptura del guió, han aconseguit que aquesta lluita per la supervivència entre dues espècies aconsegueixi arribar a l’espectador amb força, fugint de l’autocomplaença i assumint riscos. L’entrada de Matt Reeves, que substitueix Rupert Wyatt com a director, encaixa en aquest equip ja que planteja un gir en la posada en escena i en l’ambició visual de la pel·lícula. L’augment d’escala és espectacular i amb això Reeves ens regala escenes magistrals.

 

Cal comprendre les posicions d’uns i altres per poder valorar-ho. I en aquest sentit, Matt Reeves s’encarrega que el visionament de la pel·lícula ens doti dels elements necessaris perquè, més enllà del bé i el mal primigenis, puguem obrir una escala de grisos.

 

D’altra banda, aquesta seqüela destaca també per la manifestació de la ferocitat dels simis. Des de la magnètica escena inicial i la resta de la introducció, en què som testimonis de la forma de vida dels simis en llibertat, ja es pot comprovar que som davant d’una pel·lícula més ambiciosa i transcendent. Donar espai a César i els seus perquè mostrin el seu dia a dia és un encert total. Una lliçó d’etologia propera ja a l’antropologia perquè aquests simis avancen, a passos de gegant, cap a un estat d’evolució constant.

 

Si, a més, tenim en compte la contundència en els moments cabdals, la dimensió dels personatges i l’esplèndida planificació de les escenes de combat urbà, ens trobem amb un film que atorga més vigor a la franquícia i ens prepara per a un enfrontament èpic que, de ben segur, tindrà lloc al ja anunciat tercer lliurament.