Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
Ernest et Célestine: com Chaplin

Ernest et Célestine: com Chaplin

Un dia em vaig proposar veure una simple pel·lícula de dibuixos animats i em vaig trobar amb una de les peces del setè art que comprèn i estima més la resta de les sis arts.

 

Ernest et Célestine és l’adaptació cinematogràfica de la col·lecció homònima de contes infantils escrits i il·lustrats per Gabrielle Vincent, amb els quals han crescut els nens a França des de 1981. Mentre que a Espanya ha passat sense pena ni glòria per les sales cinematogràfiques, al país gal els nostàlgics han omplert les sales. S’agraeix que de tant en tant hi hagi autors que apostin per fer pel·lícules originals, allunyades del producte comercial.

 

Explica la història d’una amistat impossible entre un ós i una ratolineta. L’Ernest és un ós que està destinat a ser jutge, com el pare, l’avi, l’oncle i el besoncle, però ell vol ser actor de teatre, músic i rondallaire. La Célestine és una ratolineta que es nega a ser dentista –el destí de tots els ratolins, si volen cuidar el més preuat per poder-se alimentar–, perquè el que li agrada és dibuixar. Aquesta entranyable parella de solitaris i incompresos causaran un gran enrenou en un món guiat pels prejudicis i la intolerància. Coneixent aquestes dues ànimes sensibles descobreixes que els problemes més grossos es poden resoldre amb les preguntes més simples.

 

Ens trobem davant d’una pel·lícula elaborada de manera tradicional, gairebé artesanalment, en què llueixen les aquarel·les originals. El preciós guió de Daniel Pennac recorda les millors pel·lícules de Chaplin, tant per l’humor slapstick de cops i entrebancades com per la tendresa del patetisme i el drama. La relació entre els protagonistes recorda la de Chaplin amb Coogan a la pel·lícula The Kid (1921).

 

En total són vuitanta minuts de màgia que satisfaran molt els petits i els grans, que tindran l’oportunitat de ser nens per una estona. L’estètica simple i elegantíssima, la música, la poesia, l’amor per l’art, el carisma i la senzillesa aconsegueixen que aquesta pel·lícula es coli a l’interior dels cors més durs.