Míster Holmes. Humanitzar el detectiu

El britànic Bill Condon adapta amb bon pols la novel·la de Mitch Cullin sobre els anys de vellesa de Sherlock Holmes, l’icònic personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle que amb el pas del temps ha passat a convertir-se en tot un mite de la literatura i del cinema detectivesc.

Tant és així que podríem dir que Holmes ja no pertany exclusivament al seu creador, ja que són molts els escriptors i guionistes que no han pogut evitar l’atractiu que suposa idear noves aventures per a l’investigador de Baker Street. Entre ells cal citar el desaparegut Carlos Pujol, escriptor, traductor i professor de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, ​​qui li va dedicar diversos relats curts i la novel·la Los secretos de San Gervasio, un elegant exercici d’inventiva en el qual, com no podia ser d’altra manera, va afrontar la tasca “d’humanitzar” el detectiu convertint-lo pràcticament en un home “de carn i ossos”, més enllà de la seva habitual significació com a simple personatge de ficció.

Seguint una línia similar a la proposta de Carlos Pujol, a Mister Holmes el tàndem Cullin-Condon se centra a mostrar les enormes dificultats que als 93 anys d’edat es veu obligat a superar algú que ha dedicat tota la vida a lluitar contra el crim emprant un mètode estrictament basat en l’observació empírica i la consegüent deducció lògica, articulada en funció de les dades obtingudes.

Per a això, el sempre enginyós Sherlock Holmes ha d’enfrontar-se ell sol, sense el ja mort i inseparable Dr. Watson, amb la inevitable pèrdua de facultats associada a la seva edat avançada i a la superació d’uns quants fantasmes lligats al passat, condicionants que tractarà de vèncer gràcies al seu enorme bagatge experiencial i a l’acostament afectiu que fa als personatges de l’entorn, havent de superar la seva proverbial misantropia.

És cert que el guionista i el realitzador de Mister Holmes podrien haver tret més partit a la intriga que envolta la trama argumental. També es troba a faltar la fina ironia amb la qual Conan Doyle va dotar el seu popular personatge, aspecte que sí que va saber recollir de manera magistral la recreació novel·lesca de Carlos Pujol. Però de totes maneres resulta indubtable que la legió de seguidors del detectiu estarà d’enhorabona, encara que sigui simplement per poder gaudir una vegada més de les apassionants aventures de Sherlock Holmes.