Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
Phoenix: oblit i memòria històrica

Phoenix: oblit i memòria històrica

Christian Petzold, realitzador alemany responsable de la trilogia Gespenster —textualment “fantasmes”, en alemany— sembla absolutament decidit a aprofundir en el drama, gènere en el qual ha demostrat sentir-se còmode al llarg de la seva ja dilatada carrera en el món del cinema i la televisió. L’autor ambienta la història a l’Alemanya immediatament posterior al genocidi nazi, amb l’objectiu d’aprofundir en les conseqüències psicològiques que va tenir en els seus protagonistes després de la fi de la guerra. La seva visió crítica va, sens dubte, més enllà de l’habitual i justificada censura de la ideologia política que va generar l’holocaust.

 

Per a aquesta adaptació de la novel·la de Hubert Monteilhet, i en benefici d’una correcta ambientació, el director deixa en gran part de banda la seva predilecció per situar als personatges en espais buits a manera de símbol de la solitud de l’individu en la societat contemporània, tot i que manté impassible el seu to pessimista respecte al rerefons inherent a la naturalesa humana.

 

Lene, una cantant jueva detinguda pels nazis, queda totalment desfigurada a conseqüència d’un tret rebut a la cara durant el seu internament en un camp de concentració. Una amiga té cura d’ella i, un cop finalitzada la contesa, aconsegueix que sigui atesa per un eminent cirurgià plàstic, encara que les seves faccions ja no podran tornar a ser les mateixes d’abans. Temps després Lene decideix emprendre la recerca del seu marit, Johnny, un pianista fracassat que està disposat a tot per tal de sortir de la misèria. Un cop el troba s’establirà entre ambdós una nova relació, prenent-la ell per una desconeguda i sense que ella es decideixi a revelar la seva veritable identitat.

 

Amb una estètica teatral, hereva del cinema alemany dels anys trenta i propera per moments al cinema negre, Petzold tracta les conseqüències de l’holocaust interessant-se per la memòria històrica i, especialment, per la manera en què els alemanys van evitar al principi fer la mirada enrere per tractar de comprendre la magnitud del crim que havia tingut lloc. El personatge de Johnny, marit de Lene, escenifica la metàfora d’aquesta inicial situació d’oblit; un oblit potser provocat conscientment per no haver d’afrontar la tragèdia moral. Quarta col·laboració de Christian Petzold amb Nina Hoss com a protagonista, que compta també amb un excepcional Nina Kunzendorf, premiada a Alemanya pel seu treball com a millor actriu secundària. La pel·lícula va ser presentada al Festival de Sant Sebastià, on va obtenir el premi FIPRESCI.

 
 
Steve Jobs