Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
Steve Jobs

Steve Jobs

En algunes ocasions, la genialitat va de la mà de l’egolatria. Va ser el cas de Steve Jobs (1955-2011), cofundador d’Apple Computer, i un dels personatges més influents del panorama recent a nivell mundial. El seu caràcter indomable i forta determinació el van convertir en un autèntic visionari. Sempre semblava endevinar com podria evolucionar la informàtica de consum i va posar a tots els seus empleats a treballar en aquesta direcció, preservant sempre l’exclusivitat dels seus productes per crear una cosa única i incompatible amb altres plataformes. Aquest seria el seu segell: personalitzar l’experiència, aprendre dels errors, i tornar sempre a la càrrega amb suports millors i més eficients.

 

Jobs va construir la seva empresa des de la més absoluta modèstia però el seu èxit progressiu va evidenciar un caràcter dominant i absorbent. Treballar per a ell suposava entregar-se més enllà del que és admissible i suportar tota mena d’improperis. En la recerca constant de l’èxit, no s’aturava davant de res. No era enginyer ni programador, però mirava d’envoltar-se d’alguns dels millors creadors del moment esprement-los fins a límits insospitats.

 

Tanmateix, què s’amagava darrere d’aquest caràcter egocèntric i abusiu? S’han realitzat diversos estudis i pel·lícules sobre Jobs. S’hi ha intentat traçar una narració lineal dels esdeveniments de la seva vida, a l’estil del biopic tradicional. Davant la proposta d’una nova pel·lícula, impulsada per Universal Pictures, l’excepcional guionista Aaron Sorkin va decidir trencar la dinàmica tradicional i construir l’argument partint de tres moments cimal a la vida de Steve Jobs. Es tracta de tres presentacions de producte que ens condueixen al que ha passat entre bastidors. Alhora, són l’excusa per construir la personalitat i mostrar l’evolució d’aquest visionari. Els diàlegs són el motor narratiu del film i això la diferencia de les propostes anteriors, molt menys ambicioses, que miraven d’explicar la història acumulant situacions i sense entrar a fons en les relacions personals que el nostre protagonista va establir amb els seus col·laboradors més propers.

 

Des de la presentació del Macintosh a 1984, amb un Jobs convençut de la idoneïtat d’un producte que havia d’enterrar els anteriors, passem a la seva aventura amb el Next, el primer model d’una nova companyia que ha creat havent estat acomiadat d’Apple per falta de confiança de la junta directiva. El contrast és enorme perquè en el primer moment el veiem a la cúspide, amb el màxim convenciment i fermament recolzat pel president de la companyia. Estem davant la gran oportunitat de la seva carrera, quan la sensació d’omnipotència el fa saber-se capaç de tot, fins i tot de mostrar-se cruel i irreflexiu en no reconèixer alguna cosa indubtable: la paternitat de la seva filla Lisa. No obstant això, l’inici de la seva esquerda emocional té lloc gràcies a aquesta nena. En això aprofundeix aquest segon “episodi”, situat al 1988. Jobs ha de tornar a construir-se a si mateix i superar l’amargor després d’haver estat expulsat de la companyia que va fundar. Assistim a la seva progressiva maduració personal i a una certa atenuació del comportament egòlatra. Deixa traslluir el ressentiment a comptagotes i espera tornar a la gran escena mediàtica amb un ordinador específicament dotat per a l’ús en universitats. El fracàs sonor d’aquesta iniciativa ens porta fins a la conclusió.

 

El tercer “capítol” d’aquesta atrevida fórmula té lloc el 1998. Jobs ha tornat per la porta gran a Apple i presenta el primer producte d’una nova etapa: l’iMac. Tot i que continua mantenint la seva dinàmica de confrontació, sembla haver-se calmat i es mostra més conciliador quant al seu cercle familiar. Està disposat a estendre nous llaços de confiança amb la seva filla mentre que, al mateix temps, se sent preparat per superar les xacres del passat. Steve Jobs és ara un home decidit a construir un sòlid present, tant a nivell personal com empresarial.

 

La pel·lícula es construeix a través de diàlegs densos i poderosos. Aposta per expressar la genialitat de Jobs equilibrant-lo amb moltes de les seves contradiccions, vel·leïtats i comportaments abusius. Quan la pel·lícula conclou, podem traçar el retrat del personatge des del realisme i la rigorositat. Ningú ho diria, a priori, amb l’esquema plantejat. No obstant això, les bones arts d’Aaron Sorkin en el guió i Danny Boyle en la direcció, el fan possible gràcies a un ús savi de la narrativa i el llenguatge cinematogràfic. Michael Fassbender trasllada aquesta visió a la pantalla i aconsegueix expressar les diferents arestes que exigeix ​​el paper mentre desplega el seu talent impressionant. L’acompanyen intèrprets com Kate Winslet i Jeff Daniels, qui sublimen la proposta amb la seva enorme talla interpretativa. En definitiva, una proposta de primer nivell per a il·lustrar la trajectòria d’un visionari que va col·laborar activament en el canvi tecnològic que hem contemplat en les últimes dècades i que gaudim cada dia.