Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Cinema
Una autèntica epopeia heroica

Una autèntica epopeia heroica

L’espai exterior inunda la pantalla i, davant la imatge poderosa de la Terra, l’objectiu es va acostant a un petit artefacte que, a mesura que va guanyant proximitat, resulta que és un transbordador espacial nord-americà que està connectat al satèl·lit Hubble. Aviat vam descobrir que la doctora en enginyeria Ryan Stone (Sandra Bullock) està realitzant tasques d’actualització dels sistemes del satèl·lit en la seva primera missió a l’espai. Hi ha altres membres en la tripulació, però el que més destaca és el comandant Matt Kowalski (George Clooney), un veterà astronauta en l’última aventura més enllà de l’atmosfera. Equipat amb un jetpack, gaudeix de les imponents vistes mentre es descobreix el caràcter obert i sorneguer que té, un signe inequívoc del poc impacte que té per a ell estar lliure en el buit espacial després de tanta experiència acumulada. Dos personatges, per tant, que estableixen un interessant contrapunt perquè són en pols oposats quant a la vivència de la situació. Stone fa la feina molt pressionada i els signes vitals la delaten davant el control de missió.

 

Tot canviarà quan un assaig d’un míssil antisatèl·lit, llançat pels russos contra un dels seus “ocells”, acaba provocant un núvol de runa que destrueix altres dispositius en cadena. L’amenaça per a l’Explorer és imminent, però cap de les maniobres d’emergència aconsegueix l’efecte desitjat i la destrucció del transbordador deixa Kowalski i Stone a la deriva per l’espai fred i immens. La història de superació personal que ve a continuació és una autèntica epopeia que exalça el millor de l’esperit humà.

 

El primer que impacta en aquest magnífic film és la posada en escena i el poder visual de què fa gala al llarg de tot el metratge. Veure-la a la pantalla gran és un luxe, i satisfà comprovar com el director mexicà Alfonso Cuarón ha estat capaç d’aprofitar els grans mitjans a l’abast per recuperar aquella màgia que desprèn l’experiència cinematogràfica i que, en ocasions, creiem perduda. El nivell visual de la cinta és impressionant i la integració dels escenaris espacials amb la interpretació dels actors és tècnicament brillant. Cuarón demostra un excels domini de la tècnica, i la velocitat de cambra que aconsegueix, en mostrar les escenes de col·lisió, és digna d’elogi. La conjunció entre imatge d’acció (imprescindible veure-la en un 3D magníficament aprofitat) i so aconsegueix col·locar-te al mig de l’escena.

 

L’enfocament realista de la vida a l’espai és una altra de les grans aportacions de la pel·lícula. Tot i que òbviament deu tenir llicències artístiques, és indubtable que Gravity aconsegueix transmetre, més que cap altra cinta fins ara, la sensació del que ha de representar manejar i dur a terme operacions en aquestes condicions d’extrema duresa. El guió, signat pel mateix director i el seu fill, està al servei del poder visual però compleix en l’intent de crear una ruta de supervivència que és aprofitada especialment per la genial interpretació de Sandra Bullock.

 

A més, la pel·lícula conté un llenguatge visual molt poètic en què, tot i les catàstrofes que presenciem, apareixen múltiples moments en què les imatges són profundament inspiradores i suggerents, com la posició fetal en la qual queda suspesa Stone –a tall de “renaixement”– o la forta presència de la religiositat.

 

La conclusió final no pot ser revelada, però tothom qui hagi vist el film compartirà la sensació que té la protagonista i el que ha d’experimentar quan aixequi la mirada després de l’epopeia heroica que ha afrontat.

 

Gravity és un tresor visual, la demostració que el cinema pot continuar colpejant en l’era dels dispositius mòbils. És la reivindicació que la imatge de gran format i la immersió en l’acció és una de les millors experiències sensorials que l’ésser humà pot obtenir en l’era moderna.