Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
Cartas del diablo a su sobrino, C.S.  Lewis

Cartas del diablo a su sobrino, C.S. Lewis

Qui no ha sentit parlar de C.S. Lewis? Ens trobem davant d’un dels gegants de la literatura anglesa, i per què no?, mundial. Aquest anglès del segle XX va revolucionar la literatura juvenil amb les Cròniques de Nàrnia i l’assaig amb Cautivado por la alegría o Mero cristianismo. No obstant això, una de les seves obres més prolífiques i transversals és Cartas del diablo a su sobrino, de la qual se n’han fet 23 edicions. Una obra mestra! Va ser un èxit des de la publicació el 1942 i, per aquest motiu, Lewis en va fer una continuació titulada El diablo propone un brindis.

 

C.S. Lewis té la intuïció aguda d’escriure sobre el diable. Què? Sí, sí. Però sense dogmatismes ni moralismes, sinó amb aquest humor irònic tan característic dels anglesos.

 

La trama és molt senzilla: un diable veterà ensenya al seu estúpid nebot l’art de temptar els humans perquè s’allunyin de l’Enemic (Déu) i caiguin per sempre en territori del Pare de les profunditats (Satanàs). A primera vista podria semblar una lectura àrdua, poc atraient. Tot el contrari! Les cartes són brevíssimes i el llibre no té més de 150 pàgines que es llegeixen en un tres i no res, això sí, cal estar concentrat en el que es llegeix perquè no escriu per passar l’estona, sinó que diu veritats, parla sobre la nostra pròpia vida, com podem no posar-hi atenció?

 

L’argument comença amb el pacient (així anomenen els humans) d’Orugario (el nebot inepte en l’art de temptar) que s’ha convertit al cristianisme. Quina catàstrofe! I Escrutopo (el dimoni veterà) li recomana què pot fer en cada situació, quines coses pot mostrar i quines coses no s’han de mostrar a un humà. Els exemples i les situacions són molt concretes, detalls que, però, són utilitzats i buscats pel dimoni per allunyar el pacient de l’Enemic.

 

La clau és que tots ens podem sentir identificats amb el pacient i amb la seva manera d’actuar. Gràcies a aquest llibre anem desvelant el dimoni i els seus estratagemes. Que espavilat, oi? I a més a més, ens mostra de quina manera ha de viure un cristià. De manera que C.S. Lewis fa un doble joc, d’una banda, mostra com actua un cristià i, de l’altra, com actua el dimoni. Veritablement molt agut i irònic. Val moltíssim la pena! De debò.

 

Cartas del diablo a su sobrino hauria de ser una lectura obligada, encara que sigui un cop a la vida, perquè realment necessitem que ens recordin les veritats de la nostra vida, i que ens les recordin de la manera que només els anglesos saben fer-ho, amb aquest toc d’humor i dramatisme, aquesta ironia tan característica plena de significat, plena de veritat.

 

* La Patricia Messa és alumna del doble grau en Humanitats i Estudis Culturals y Dret.