Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
El ball, Irène Némirovsky

El ball, Irène Némirovsky

Ed. Salamandra, Barcelona 1930

 

A El ball es transparenta un altre dels elements autobiogràfics que identifiquen l’escriptura de Némirovsky: la pèssima relació amb la seva mare. Els protagonistes són una família que, per un cop de fortuna a la borsa, té l’ocasió d’ascendir en l’escala social. La mare decideix fer una entrada triomfal en el món de l’alta societat, organitzant una festa de dimensions impressionants. El seu pla es veu truncat per un acte summament irreflexiu i venjatiu de la seva filla de 14 anys. La irreflexió no sorprèn en excés, ja que els 14 anys de la filla són una bona coartada: la venjança, però, fa pensar en l’iceberg que hi ha sota. Es podria dir que és una barreja de ressentiments: la mare sent que ha malgastat els seus millors anys en una posició social massa baixa i la filla sent que no se li permet créixer, entrar a l’edat adulta, el súmmum de totes les seves aspiracions (bàsicament romàntiques).

 

És una història que, tot i el regust amargant, l’amargor és el maneig literari de Némirovsky. A El ball cap dels personatges sembla que tingui en compte els altres, més que com a instruments per assolir fins particulars. Cadascun d’ells busca la felicitat, sí, però ho fan cada un per la seva banda. Fins i tot la relació entre la mare i el pare —personatge amb molt poca presència— sembla una associació sense cap altre objectiu que el de prosperar en la vida, per qualsevol mitjà que es presenti al seu abast.

 

La capacitat de Némirovsky de traçar personatges en poques línies: de vegades semblen dibuixats amb carbó però una mirada atenta descobreix l’aquarel·la. La senzillesa és màxima i això permet al lector participar en l’acte creatiu, omplint buits especialment dissenyats per a ell.

 

El format lleuger i ben cuidat de l’edició de Salamandra (en castellà) també facilita la lectura d’aquesta peça indispensable entre els clàssics del segle XX.

 

Autora:

 

Jueva d’origen rus, Irène Némirovsky demostra els seus dots literaris des d’una edat molt primerenca: el 1929, amb només 26 anys d’edat, publica la primera novel·la en una prestigiosa editorial parisenca. Però la jove Némirovsky i la seva família no viuen a la ciutat de les llums, sinó en una zona rural a França. L’experiència de l’exili, de la fugida, de l’obligació de posar arrels en terra desconeguda —primer per culpa de la revolució bolxevic i després per ser jueva a l’Europa de la Segona Guerra Mundial— marca tots els seus escrits, en els quals l’element autobiogràfic impregna cada pàgina. Ara bé , el gran públic no arriba a conèixer el seu talent fins després de la mort de l’escriptora, en un camp de concentració. Les seves filles, anys més tard, en un estrany gir del destí, descobreixen una maleta plena de manuscrits que en poc temps es converteix en una revelació: hi haurà reedicions i traduccions del que ja estava publicat i edicions d’allò inèdit.