Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
El hombre del traje gris, Sloan Wilson

El hombre del traje gris, Sloan Wilson

Libros del Asteroide, Barcelona, 2009

 

¿És possible parlar, d’una manera amable, sobre temes com la duresa de les passions desbordades, la crueltat de la guerra, la infidelitat conjugal, l’oblit d’un fill extramatrimonial, les dificultats econòmiques, la maldat dels que s’aprofiten de les circumstàncies? Sloan Wilson sí que ho aconsegueix. És més: aconsegueix fer-nos pensar que estem davant d’una entretinguda comèdia social. Tant és així que els seus personatges podrien semblar poc reals si no coneguéssim l’ambient, la cultura de les famílies nord-americanes en els anys posteriors a la II Gran Guerra.

 

Diguem que Wilson aconsegueix barrejar molt bé la quotidianitat dels temes tractats amb aquests que citava al principi. En la guerra es maten fins als propis amics, però els sentiments busquen ser compensats i sovint es fa present l’amor veritable, l’autenticitat d’un mateix o el sentit de la justícia.

 

En El hombre del traje gris veiem la reflexió, el diàleg i l’acció perfectament integrats. Els personatges, principalment en Tom, reflexionen contínuament sobre temes quotidians, de la vida corrent o sobre veritats molt profundes i punyents. Dialoguen una i altra vegada i no prenen una decisió si no l’han parlat abans amb els més propers, perquè sempre és valuosa l’opinió dels altres. I no s’aturen, mai arribaran a la paràlisi per l’anàlisi. Tot allò reflexionat i dialogat dóna lloc a un pla d’acció.

 

En llegir El hombre del traje gris he volgut trobar una explicació a per què el que podria ser un drama es converteix en una comèdia social amable, afable. En repassar la seva lectura vaig trobar una possible resposta a la meva pregunta. Tant en les primeres com en les últimes pàgines de la novel·la, l’autor posa unes paraules en boca d’un dels protagonistes que ens donen la resposta: “Déu és al cel. Tot va bé al món”.

 

Val la pena, doncs, rellegir aquest llibre de 1955, recuperat per Asteroide.