Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Més información
Bàsics / Lectures
El hombre que sabía demasiado. Gilbert Keith Chesterton

El hombre que sabía demasiado. Gilbert Keith Chesterton

“Chesterton no és fàcil”, és una de les primeres coses que penses quan acabes El hombre que sabía demasiado. I hi afegeixes: “i em falta context per entendre aquesta novel·la”.

 

Encara caldria dir, per començar, que parlar de novel·la en aquest cas és potser molt pretensiós. Es tracta, més aviat, d’una col·lecció d’assajos, un tractat polític encobert sota la forma de relats detectivescos, amb protagonistes en comú, Harold March i Horne Fisher. Aquests dos personatges són el nexe d’unió de les històries que componen el llibre. El primer és periodista i està dotat en un alt grau del que es podria anomenar ingenuïtat. El segon no té ofici conegut, igual que tampoc té ni mica d’ingenuïtat. A través dels seus ulls es va coneixent el darrere de l’escena de la política anglesa de principis de segle XX.

 

La combinació d’aquestes dues visions tan diferents sorgeix efecte: els personatges són complementaris i aconsegueixen crear un quadre d’allò més complet de les passions humanes disfressades de patriotisme i de lluita per l’interès dels altres. La polis tal com l’entenia Hannah Arendt, com el lloc de reunió d’homes lliures i iguals, que s’ajunten per trobar les millors paraules i les millors accions per al bon funcionament de la ciutat, està morta. En el seu lloc ens trobem amb polítics corruptes, febles, mentiders i covards, que intenten amagar les seves faltes amb paraules buides i actuació en pro d’un dubtós bé comú.

 

Pel moderador, el llibre respon a la pregunta de com enfrontar-se a la perversió política, triant entre el dolent i el pitjor. No és difícil donar-li la raó sabent que Chesterton dóna vida literària al seu germà Cecil mitjançant Harold March i es trasllada a si mateix en la persona de Fisher, o que els germans Chesterton van ser activistes polítics molt implicats en assumptes com la guerra anglo-bòer. Cecil, el periodista, igual que el seu àlter ego de ficció, March, s’entesten a intentar canviar el món, mentre que Gilbert i Horne s’hi resignen. Es fa patent en El hombre que sabia demasiado la incongruència que Gilbert Chesterton percep entre la vida privada i la pública, entre el que s’és i el que s’aparenta ser.

 

Escrit el 1922, el llibre manté tota la seva vigència pel que fa a les preguntes que planteja al voltant de la vida política i la reacció del públic davant d’aquesta. Si bé és veritat que l’estil literari pot semblar de vegades pesat als lectors moderns, l’important és en el fons i no en la forma.